ADG

3 Massanes

Case study del concurs

ADG Big Talk a l'Auditori del Disseny Hub

Dimecres passat vam poder gaudir d'un excepcional ADG Talk donat el seu valor didàctic, en el qual els tres estudis finalistes del concurs de la nova identitat de La Massana -Lo Siento, Opisso i Bendita Gloria- ens van presentar les seves propostes tal com ho van fer davant jurat en el seu moment. El Talk va girar al voltant dels processos de treball dels tres estudis a través de l'exhibició de tres visions diferents d'un mateix encàrrec.

Samuel López, Santi Fuster, Borja Martínez, Sergi Opisso i Xavier Capmany

Xavier Capmany, director de l'escola, va iniciar l'esdeveniment presentant el briefing que va servir de punt de partida pels finalistes. Briefing basat en la metafísica de què és la Massana, escola emblemàtica amb un llarg recorregut i teixit històric a la ciutat de Barcelona, al cor del Raval, que sempre ha destacat per la seva actitud singular d'esperit transgressor. El desig d'una nova identitat visual estava directament relacionat amb el canvi de seu de l'escola al nou edifici de l'arquitecta Carme Pinós, erigit a la plaça de la Gardunya a escassos metres de la seva antiga seu. Oberts a propostes de tot tipus, van plantejar la importància de la transversalitat de l'escola, la multidisciplinarietat i la inconfusible apropiació experimental que els alumnes fan de termes com disseny, art o oficis.

Xavier Capmany presentant el briefing del concurs

Borja Martínez, Lo Siento, va presentar una proposta d'identitat visual fonamentada en la materialitat de la pràctica, en la manualitat de l'ofici, en les mans de l'artesà com a element identificador i diferenciador de la Massana. Van crear un element gràfic modular, extret del moviment de la mà a l'entrar en contacte amb una massa uniforme, tenint en compte aquesta massa com a element bàsic en el procés de creació. D'aquesta essència matèrica es desprenien idees clau com memòria, petjada o rastre de la creació, com a llegat de tots. Les mans com a signe d'experiència, també evocaven al procés d'aprenentatge, inexorablement lligat a qualsevol acte de creació.

Proposta de Lo Siento

Sergi Opisso va començar la seva presentació introduint la idea del lingüista George Lakoff sobre com la categorització constitueix una de les activitats cognitives més bàsiques dels éssers humans. La conceptualització de la realitat es fa a partir de l'aprehensió d'aspectes concrets de l'experiència individual, que esdevé una abstracció i aconsegueix altres significacions reals o potencials. Opisso ens va mostrar una proposta dinàmica, flexible, formada per elements que individualment tenen una utilitat i un sentit i que encaixats poden tenir un altre. Van crear un logotip auster i tipogràfic amb la finalitat de facilitar la seva adaptació a qualsevol tipus de suport. Van decidir no definir un color concret per la identitat i estendre-ho a tots els colors i textures existents, traslladant el punt més corporatiu a la forma de l'edifici de la Massana vist en planta. Aquesta forma geomètrica proporcionava la possibilitat de desenvolupar tot tipus de gràfiques aplicables a cartells, papereria, samarretes, etc.

Proposta d'Opisso

Bendita Gloria va optar per fer una anàlisi minuciosa de la realitat passada i present de la Massana. Entre les seves consideracions prèvies es trobava l'edifici, la singularitat de l'escola, dels seus inquilins i del barri. Una escola amb un carisma clarament no dogmàtic que els va portar a plantejar una identitat que es qüestionava a si mateixa, es transgredia a si mateixa. Com a exemple clar hi havia l'aposta per la variabilitat del naming: "Escola Massana", "La Massana" o "Massana". Les aplicacions es van desenvolupar sobre la base d'aquesta absència de norma com a norma, sempre versàtil i fins i tot intrigant. Un codi tipogràfic minimalista perquè cada actor, cada càpsula de comunicació sotmesa al disseny, converteixi la identitat (anti)corporativa en una eina per reforçar paradoxalment el significat de les parts en diàleg.

Proposta de Bendita Gloria

Les reflexions finals dels tres estudis i dels representants de la Massana, propiciades per les preguntes desacomplexades dels assistents, ens van deixar valuoses lliçons sobre els concursos, l'aproximació al briefing i la relació entre dissenyador i client. Les tres proposades finalistes no poden valorar-se en millors o pitjors materialitzacions gràfiques de conceptes, sinó que han d'entendre's com a temptatives de connectar amb la fragilitat d'una essència difusa: l'ésser. En el cas de Massana, un agent que si vol, pot participar en el desenvolupament constant de la seva pròpia identitat com a característica principal d'aquesta mateixa.

I nosaltres, espectadors privilegiats d'aquest meravellós aprofundiment en què significa dissenyar. Gràcies a tots els participants per regalar-nos tant.

Auditori del Disseny Hub Barcelona

Notícies relacionades