Fad

Adbusters

Comunicació visual anti sistema

Portada del núm.127 d'Adbusters «Cool Fascismo»

Convidada pel FAD, la Adbusters Media Foundation va visitar Barcelona el passat 8 de febrer. Un bon nombre de seguidors va acudir a la cita per escoltar la conferència d'Adbusters amb Pedro Inoue, el dissenyador brasiler que col·labora amb l'organització canadenca fundada el 1989 per plantar-li cara al sistema capitalista en el qual la major part del món occidental es troba immers.

Adbusters, la revista que publica la fundació amb el seu mateix nom, de circulació massiva, mundial i sense publicitat, va néixer amb la finalitat d'establir un discurs crític sobre el consumisme, el capitalisme salvatge i el model informatiu i comunicatiu que ajuda a la perpetuació d'un sistema que és responsable de la deterioració mediambiental. Amb una voluntat decididament anti-publicitat, la publicació condemna l'associació d'identitat, desig i necessitat amb els productes consumits, valor vital forjat a cop tipogràfic i visual per la indústria de la publicitat. Els membres de Adbusters busquen despertar consciències, organitzar accions i invertir aquest discurs a través de l'evocació de sentiments anti-consum. I per a això recorren a la mateixa arma, que no eina, que l'enemic: la comunicació visual.

Però Adbusters no es limita a publicar una revista. Organitza campanyes i accions i donen suport a moviments socials que defensen els seus mateixos valors, des del Occupy Wall Street a la reivindicació d'un Internet lliure de monopolis i control governamental o corporatiu. La seva intenció va més enllà i es dirigeix a l'emancipació del ciutadà per alliberar-ho de les cadenes imposades pel consumisme.

«Hi ha una diferència molt gran entre la política i allò que és polític»

Amb aquesta frase, Jaron Rowan, investigador cultural, va donar començament a la conferència, comentant prèviament que la política té un llenguatge propi que no es correspon amb el allò que és polític. Això genera un context en el qual la societat no té la possibilitat de transmetre els seus desitjos, malestar o preocupacions. Davant d'aquesta situació, des del punt de vista de Rowan, Adbusters serveix d'altaveu i per a això recorre a un disseny que utilitza estètiques de resistència, subversió visual, activisme mediàtic i accions de guerrilla. Amb això s'intenta transformar allò que és polític en política i comunicar les inquietuds de la societat d'una forma crítica i contundent amb mecanismes no convencionals.

«Corporate Crackdown» contra-anunci d'Adbusters

Pedro Inoue, director creatiu de Adbusters des de fa 8 anys, va començar la presentació exposant la idea de la híper-informació, del scroll-down infinit, les quantitats il·limitades d'informació existents actualment i l'ansietat per consumir-les: haver vist l'últim post, l'última crítica i assabentar-se de les coses abans que la resta de persones/espectadors ho sàpiguen. Aquest cúmul infinit sense un estadi final, crea excitació o ansietat? Quan acaba? Quines són les conseqüències? Com podem connectar, tenint en compte la contaminació al nostre espai mental, amb el que realment passa a la vida de les persones? No solament produïm informació sinó que som addictes a ella.

El 1989, en una època en la qual la informació era unidireccional (com que no existien les xarxes socials no hi havia un intercanvi d'opinions tan immediat) Kalle Lasn i Bill Schmalz van crear Adbusters. Van fer un anunci anomenat «Talking Rainforest» en resposta a la campanya del British Columbia Council of Forest Industries «Forest Forever», que tenia una clara intenció pseudoecologista per justificar la tala indiscriminada d'arbres. En voler presentar el contra-anunci a la televisió canadenca, no van aconseguir publicar-ho perquè no se'ls va considerar una organització, així que, per això, van decidir crear la Adbusters Media Foundation per poder ser aquest altaveu de comunicació.

Pedro Inoue va definir la revista com un curtmetratge, un viatge entre la informació que no segueix els estàndards de les revistes a l'ús o la televisió, els continguts de la qual es veuen interromputs per anuncis que apareixen en el moment de major estrès mental de l'espectador.

Portada del núm.100 d'Adbusters «Are We Happy Yet?»

Entre l'any 1977 i 1998, es van produir alguns fets importants per al món occidental, i especialment, va ser el moment en què el govern nord-americà va posar especial èmfasi en la prosperitat dels mercats i les empreses van descobrir que el més valuós que posseïen no era el producte en si mateix, sinó la imatge.

Va ser el 1999, quan Adbusters va començar a reflexionar sobre quin era el seu focus d'atenció i va intentar no solament lluitar pel medi ambient sinó practicar un «medi ambientalisme mental», utilitzant recursos de la cultura dominant per dur a terme una publicitat subversiva i influir a la gent perquè volgués canviar la situació.

D'aquesta manera, Adbusters va crear campanyes contestatàries com el «Buy nothing day» (El dia de no comprar) que consistia en no consumir res just en la mateixa data que el Black Friday. Amb això es pretenia provocar una reflexió sobre el que es té i el que realment es necessita, qüestionant el model econòmic basat en el consum per atacar al sistema.

Això va ser l'espurna que va desencadenar més accions. Una d'elles va consistir que la gent es vestís de zombi i anés als centres comercials com a contestació al consumisme. Al Japó es va dur a terme la mateixa acció: una multitud de persones es va vestir de Santa Claus i va convidar als consumidors a reflexionar.

Portada del núm.129 d'Adbusters

Una altra de les dates clau en les accions d'Adbusters va ser l'any 2011. Inspirats per molts moviments antisistema situats per tot el món — entre ells el 15-M a Espanya — van fer la famosa campanya «Occupy Wall Street» amb un cartell en contra del capitalisme, en el qual apareix una ballarina pujada en l'escultura del toro d'Arturo Di Modica, símbol de la banca a Nova York. El disseny va crear molta controvèrsia fins al punt que la ballarina i l'artista no van voler que es reproduís, però així i tot es va crear un moviment al voltant. Adbusters va créixer, van tenir donacions i més subscripcions i així van decidir fer el llibre «Meme Wars». La versió de tapa dura es va fer amb paper d'escata pensant que aquest llibre estaria a la prestatgeria d'economia a les llibreries i biblioteques i aniria erosionant els llibres del seu al voltant.

Portada del llibre «Meme Wars», versió del cartell «Occupy Wall Street»

Referent al 2018, Inoue ho va definir com l'any en el qual no se sap què està passant al món i si algú ho sap, és perquè està mal informat. Des del seu punt de vista, el sistema està en crisi; tot el que s'ha promès des de la política no s'ha complert i la societat és conscient d'això. No se sap on anem, però és important enfocar-se en com s'usa aquesta situació d'incertesa de forma positiva i com a font d'inspiració. El moment en el qual vivim és únic i molt valuós i tenim molta informació a les nostres mans. Tot líder és un símbol, tot govern és una marca. La cultura i el context ens permeten tenir eines per lluitar contra el sistema, seguir provant, seguir creant memes i usar-los a favor nostre. Una idea, un grup, pot crear alguna cosa i la creativitat per fi té poder. Podem connectar les coses i som conscients del principi de causa i efecte.

Amb la seva xerrada, Pedro Inoue ens va transmetre, per tant, que no estem desarmats perquè tenim plataformes, un context, una cultura, metàfores i una sèrie d'estratègies globals que ens permeten pensar que no tot està perdut perquè, sobretot, sempre és important creure en què vindrà alguna cosa millor.

La conferència va ser gravada per la plataforma online de ràdio Dublab.es, pots escoltar-la aquí.

Notícies relacionades