World

Command Records, el disseny gràfic a la música

Portades de Josef Albers i Charles E. Murphy

Enoch Light: Provocative Percussion Volume 4' Charles E. Murphy

Jaume Pujagut

Quan des de l'ADG-FAD em varen convidar a col·laborar amb l'associació escrivint sobre temes musicals, el primer que em va venir al capdavant va ser parlar sobre les portades de discos. Uns objectes que m'han acompanyat al llarg dels anys i amb els quals tinc una relació molt especial. Tot i que avui dia, gairebé tothom escolta la música en suports digitals, el disc de vinil (i el seu embolcall) ha aconseguit sobreviure a la invasió d'altres suports i a la música que tots escoltem —en un moment o un altre— en streaming.
Crec que a hores d'ara no fa falta parlar dels clàssics (Hipgnosis, Blue Note, el Sergent Pepper i la seva banda de Cors Solitaris, el plàtan de Velvet o la cremallera dels Rolling Stones i un llarg etcètera) ni tan sols recordar que el concepte de coberta o carátula de disc va ser una idea d'Alex Steinweiss que se li va ocórrer mentre passejava pels carrers de Nova York en veure la marquesina d'un teatre. Així que sense dilació passo a parlar-vos del treball de Josef Albers i Charles E. Murphy.

Portada d'Alex Steinweiss, considerada la primera de la història

Command Records amb un Saul Bass de regal.

A casa meva encara tinc i escolto la meva col·lecció de vinils: singles, EPs, Maxis o LPs. A les parets de la sala d'estar hi tinc penjades unes fundes de plàstic amb algunes de les portades que més m'agraden —no necessàriament per la música, sinó pel seu disseny gràfic; en l'àmbit musical i malgrat la meva admiració eterna pels quatre nois de Liverpool, crec que el millor disc de la història és el What's going on de Marvin Gaye— i sobre el plat, un plotter casolà amb reproduccions a mida real d'algunes de les portades de Command Records. No les tinc a les fundes de plàstic, simplement perquè a la meva col·lecció no es troba cap d'aquests discos i encara que m'agradaria tenir-los, de moment i qui sap fins quan, em conformo amb el meu plotter casolà.
Però tornem a Command Records, una companyia fundada pel director d'orquestra Enoch Light l'any 1959 com a subsidiària de Grand Award Records i que posteriorment va ser absorbida per ABC-Paramount Records.
Command Records es va concentrar en enregistraments d'alta qualitat i en l'experimentació amb el so estereofònic que es va presentar en societat a principis dels anys seixanta.

De fet, una de les seves primeres referències, Command Stereo Check Out, tenia tota la cara A dedicada a sons per provar la correcta qualitat de l'equip de reproducció de l'oient, i a la cara B s'incloïen 4 peces musicals del seu catàleg.
Light volia tenir els millors discos del mercat no només auditivament sinó també estèticament i informativament; amb detalls del procés d'enregistrament, consells per a una correcta audició de cadascuna de les peces incloses en el disc, la llista dels músics participants, etc.
Els directors d'art de les discogràfiques solien encarregar una fotografia o una il·lustració per la caràtula, a la qual aplicaven la tipografia amb el nom de l'àlbum, l'artista, etc. Light, a la seva recerca de la perfecció va contractar a Charles E. Murphy com a director d'art, un veterà de la guerra de Corea que havia estudiat a Yale amb Josef Albers com a professor, i al que va convidar a participar en el seu projecte.

Albers va dissenyar set cobertes per Command a partir d'elements bàsics com la línia, el cercle i el quadrat; uns elements que malgrat la rigidesa de la forma estaven situats sobre la superfície de la funda de manera que generaven una sensació de moviment i que, a vegades (Per­suasive Percussion o Pictures at an Exhibition) recorden les variacions d'un oscil·loscopi en registrar els canvis de so. En les caràtules d'Albers predominava el blanc i el negre, dos en negatiu i les altres cinc en positiu, algunes amb subtils pinzellades de blava, violeta o vermell fosc.

Persuasive Percussion Volume 3 i Provocative Percussion Volume 3, 1961. Disseny: Josef Albers

Albers va proposar una línia de treball minimalista basada en l'abstracció, una proposta molt allunyada de tot el que es feia fins a aquell moment en el disseny de les caràtules; uns treballs que recorden als primers exercicis que es realitzen a les escoles de disseny gràfic i que segurament ell mateix proposava als seus estudiants en Yale.

A partir de les idees d'Albers, Murphy va seguir amb la direcció d'art de les portades de Command fins a finals dels anys seixanta, afegint color a la paleta bàsica d'Albers, jugant amb la geometria i els efectes visuals i fins i tot incorporant un ús potent de la tipografia, potser influenciat pel treball de Reid Milers per a Blue Note Records.

Enoch Light: Provocative Percussion Volume 4 i Enoch Light: Big Band Bossa Nova - The New Beat from Brazil, 1962. Disseny: Charles E. Murphy

El regal
Per acabar aquest text m'agradaria compartir una curiosa portada realitzada per Saul Bass per un disc de Frank Sinatra. Saul Bass, un dels personatges més rellevants de la història del disseny gràfic, sol ser conegut pels seus treballs en identitat corporativa i pels seus títols de crèdit per a pel·lícules.
També va dissenyar portades de discos, la majoria d'elles per a les bandes sonores de les pel·lícules per les quals també havia realitzat els títols de crèdit com Joan of Arc, West Side Story, Exodus, etc. Un treball no especialment brillant, potser per haver de partir del treball previ que havia realitzat per a un altre mitjà (el cinema) i que mai es va plantejar de manera independent.
 

Tone Poems of Color de Frank Sinatra. Disseny: Saul Bass

En canvi, el seu treball pel Lp de Frank Sinatra, Tone Poems of Color, podria formar part del catàleg de Command; una coberta en la qual, malgrat la popularitat de Sinatra, prescindeix pràcticament d'utilitzar la seva foto –la relega a una grandària minúscula a la part superior esquerra- i jugant amb el títol del disc, compon la portada a partir de gruixudes línies de colors quasi sempre foscos i càlids, amb superposicions tipogràfiques de text i quadres de separació amb canvi de color.
Una altra vegada l'ús de la línia i el quadrat, elements bàsics que va utilitzar Albers en els seus treballs i una curiosa coincidència amb el treball de dues icones del disseny gràfic.

Notícies relacionades