World

Una història de

l'Europa optimista

La mostra 'Els suïssos de París' ressegueix una de les grans aventures professionals del disseny del segle XX

Jean Widmer: logo del Centre Georges Pompidou (1977). Font: Museum für Gestaltung Zürich

Sempre tornem al disseny suís. A la seva funcionalitat, a la seva comunicació neta, a l’objectivitat que és tan fàcil d’indentificar amb una Europa segura de si mateixa. Les imatges de l’escola suïssa dels 50 i els 60 ens apel·len recurrentment, amb força, potser perquè transporten ressons de certesa i confiança. Si a aquesta autoestima li sumem l'ebullició del París de l’època, una ciutat amb ganes d’oblidar la guerra mundial i estrenar una nova cara, el resultat és una de les grans històries del disseny gràfic europeu.

El context dels grafistes que a la postguerra sortien de les aules de Basilea, Berna, Lucerna i Zurich era una societat rica, ordenada i una mica avorrida. El mercat suís era madur i petit, i estava copat pels dissenyadors de la generació precedent. Així que uns quants joves (entre ells, Ruedi Baur, Adrian Frutiger, Albert Hollenstein, Anna Monika Jost, Peter Knapp, Bruno Pfäffli, Jean Widmer, Sonja Knapp i Peter Wyss) van fer les maletes cap a un dels grans focus d’atracció en el paisatge prometedor de l’Europa optimista. París oferia estímuls, projecció i feina, i en el camp del disseny semblava que tot estava per fer. Les editorials i agències de publicitat, els grans establiments comercials, les revistes i els tallers de moda, les institucions culturals... tots mostraven fam per un disseny nou, que trenqués amb el passat.

Peter Knapp (Director d'Art), Brian Duffy (Foto): 'D’un oeil neuf, les nouveaux tricots' (Elle, núm. 944, 1964). Font: Museum für Gestaltung Zürich

Els suïssos no van trigar gaire a impressionar els seus clients. Tenien un gran bagatge formatiu, molta disciplina i un discurs conceptual molt travat. Van aconseguir connectar amb els anhels d'una societat oberta a la innovació, d'un benestar dinàmic i amb un consum en expansió. Les revistes Elle i Adam, les galeries Lafayette i la fundició tipogràfica Deberny&Peignot van ser les primeres marques a tastar aquella qualitat helvètica, diferent a tot el disseny gràfic que havien vist abans però alhora molt arrelada en les tradicions de pre-guerra: el racionalisme, les avantguardes, la Bauhaus...
La influència dels suïssos de París a anar més enllà de l'àmbit comercial. Va saltar a l'acadèmia, amb nombroses contribucions docents, i també al món de les arts visuals, amb connexions profundes amb moviments com l'Op Art i el Pop. El pas del temps aprofundí la trascendència d'aquesta petja, que finalment seria clau per entendre el disseny francès dels anys 80.

Tot això s'explica a través de peces i obres originals en la imprescindible mostra Les suïsses de Paris, comissariada per Barbara Junod al Museu del Disseny de Zuric. En diferents àrees temàtiques, s'hi desplega el treball de 20 d'aquells grafistes joves que a partir de 1950 començaren a aterrar a la capital francesa. Allà, el seu talent versàtil i la seva activitat interdisciplinar contribuïren decisivament al relat visual d'aquella Europa feliç.

Definir pie de foto
Els suïssos no van trigar a impressionar els seus clients parisencs. Tenien un gran bagatge formatiu, molta disciplina i un discurs conceptual ben travat.
Adrian Frutiger: tipografia Frutiger desenvolupada originàriament per a l'aeroport Charles de Gaulle (1975). Font: paredro.com
Bruno Pfäffli: catàleg per a Pierre Disderot Luminaires (1965-1968). Font: Museum für Gestaltung Zürich

Notícies relacionades