ADG

"Si ho pots treure, treu-ho"
 

El ADGTalk amb Enric Aguilera ens deixa idees profitoses sobre la feina del disseny gràfic

El darrer ADG Talk ens va regalar una xerrada meravellosament sucosa entre Enric Aguilera (EA) i Javier Aristu (JA), amb la intervenció de Daniel Ayuso (DA) i del públic. Us n'oferim alguns fragments destacats.

DE RESPECTE I FEINA

(DA) Què fem bé i què fem malament, els dissenyadors?

(EA) Em preocupa molt la noció de "professionalitat". Això va més enllà del tema econòmic. En parlar de la nostra feina crec que primer de tot hi ha la idea que ens agrada molt el que fem. Ser professional és una ètica que s'ha de basar en un plantejament de respecte. Practicar el respecte cap a la nostra feina i reclamar respecte als clients. S’han de saber posar límits. Si algún em demana que vol una feina per demà, li he de dir que no. D’altra banda m'enutja haver d’explicar-ho tot. Donar explicacions per tot, per què? Al final, ser més o menys bo o més o menys dolent no és tan important. L'important és tenir ètica.

(DA) Tu has aconseguit aquest respecte combinant un disseny de qualitat amb encàrrecs de gran consum i de publicitat. Ho veiem quasi com una tasca heroica que no apreciarem mai prou.

(EA) Combinar publi i disseny gràfic és una gimnàstica que recomano practicar a tothom. Barrejar ambdos móns et fa descobrir el costat fosc dels dos. I també el més lluminós. El que m’apassiona de veritat és transformar les feines de gran consum en feines dignes. Fer una ampolla de vi de 300 és més fàcil que fer una ampolla de 3 euros.

(JA) Però per a això cal conèixer molt bé el procés.

(EA) Sí, quan treballes per a grans companyies no es tracta de fer-ho bonic, sinó de fer-ho adequat. En el camí cal aprendre a aguantar els directors de màrqueting i treballar a fons el contrabrief. Però pot tenir una gran recompensa. A més, és una sortida professional interessant, perquè hi ha poc bon disseny aplicat a gran consum.

 

DE MANCANCES I REIVINDICACIONS

(JA) Una de las grandes cuentas pendientes de nuestra profesión es que no somos visibles en las escuelas de negocio. Habría que empezar por ahí, porque parte de la profesión son los clientes. Somos un poco como actores. Hay un briefing pero luego ponemos todos de nuestra parte.

(EA) Sí, i hi ha una altra cosa que cal remarcar: acabar d' estudiar i posar-te a treballar pel teu compte és una de les coses pitjors que pots fer en aquesta professió. El que es necessita és aprendre l'ofici amb un professional experimentat.

(DA) Crec que els dissenyadors de vegades tenim prejudicis o ens movem per aspiracions molt elevades.

(EA) Tots al principi tendim a intel·lectualitzar molt el disseny gràfic. I a la vegada sempre tenim el risc de caure en les tendències. Estem en un món de l’estètica per l’estètica on és fàcil passar-se de rosca. Hi ha l’exemple dels Laus, l´únic premi important que tenim però amb el qual sóc crític perquè sol reflexar una sèrie de prejudicis que ens fan provincians. Em sap molt de greu que amb una feina com fer una tònica sigui impossible rebre un or. Hem de ser més amplis de mires. I hem de conèixer i reconèixer la professionalitat. Som una cultura molt provinciana i superficial, ens falta fons. L’escola hauria de parlar dels nostres professionals històrics. Creixem coixos i rebem el que ens mereixem.

(DA) Té a veure amb la manca de consolidació. Voler acabar amb tot per començar de zero. 

(EA) Mireu la quantitat de clients que cada tres anys canvien de pack. A Anglaterra, per exemple, estan tan assentats que no canvien res en dècades.

(JA) Com la revista ID, que porta 30 anys amb el mateix logo de capçalera. Aquí no duraria ni 3 mesos, el que triga a canviar el director d'art. Però bé, a Anglaterra han tingut un segle diferent, és clar, amb un bagatge molt més extens i profund. De qui és la responsabilitat? Suposo que és de les escoles. S'estudia història i cultura? A mi em va servir molt estudiar-lo o, almenys, interessar-me per tota manifestació cultural.

(DA) Que tota la informació vingui per les xarxes té un cert efecte d'uniformització. Hem de reaprendre i treure el cap d'internet i del món del disseny.

(JA) Sí, n'és un símptoma que molts dissenyadors dissenyin per altres dissenyadors. Hauríem de sortir d'aquí.

(EA) La cultura i l'experiència ens fan aprendre la importància de la reflexió. És el que et pot donar més satisfaccions.

(DA) Quins han sigut els teus mestres, Enric?

(EA) A la Massana jo ja vaig tenir uns professors molt interessants. Després he après molt de gent com Salvatore Adduci o Toni Segarra. El Toni em va dir una cosa molt important: "fas bé les coses, però has d'aprendre a pensar en el concepte". Un cop superat això, et fas molt fort.  

 

D'UN ASPECTE PRÀCTIC: FER UN PRESSUPOST

(EA) Jo un pressupost el faig per fases. Primer la part creativa. Desenvolupo una sèrie de propostes, de rutes creatives. No moltes o, en tot cas, en un nombre prèviament estipulat amb el client. Sempre surt algun que et pregunta "quantes més idees em portaràs?". Jo li responc si es pensa que aquesta feina nostra és una balança on vas posant patates… En fi, la fase creativa és la proporcionalment més cara del pressupost. Entre altres raons perquè molt sovint no sé com és el client ni el seu projecte.
Un cop triada la idea, la segona fase és la rectificació de la proposta acceptada. No de totes les rutes creatives, sinó de la triada en el primer estadi. Si volen avançar per altres vies, això implica un pressupost a part. La tercera fase és el desenvolupament gràfic, fer maquetes, etc. I la quarta és pressupostar els recursos que farem servir, siguin tipografies, fotografies, il·lustradors… Finalment, la Cinquena fase: les arts finals. D'aquesta manera el client veu tot el que inclou i no inclou, veu que la feina del dissenyador té uns processos. I potser també comença a veu que és una feina a la qual s'ha de tenir respecte.

DEL PROGRÉS PROFESSIONAL

Quin és el moment en què sents que has de canviar d'estudi?

(JA) Jo ho he fet sempre que he notat que no aprenia més. Quan m'he acomodat còmode, llavors he canviat.

(EA) Jo crec que com més canviïs, com més gent coneguis, millor. Cal intentar anar a treballar al millor lloc on puguis acudir. Els millors t'ensenyaran el millor. Si vols esbrinar si ho estàs fent bé o no ves a veure un bon dissenyador per ensenyar-li el book i perquè et posi al teu lloc, per saber si ho fas bé o no. Abans això es feia molt, passejar-se per agències i estudis per ensenyar la teva feina.

(DA) És important conèixer el territori, el context, però sobretot conèixer-te a tu mateix/a: Què vols? Què busques? Quines són les teves circumstàncies vitals? T'has preguntat si et ve de gust canviar de ciutat? Canviar per canviar no és sempre una bona idea. I al final, ho has de sentir, el teu estómac t'ho diu, ho notes.

(JA) Una vegada l'Enric em va dir una de les frases que més m'ha inspirat a la feina: "Si hi ha una cosa que es pot treure, s'ha de treure".

 

Notícies relacionades