People

I l'ordinador es

va tornar amable

Quan vas començar a fer servir un Mac? Si ets dels que als anys 90, o fins i tot als 80, ja teclejaves amb Apple, recordaràs aquelles primeres icones pixelades: la carpeta, el cubell d’escombreries, el floppy, la famosa figureta de la tecla de ‘command’, el rellotge, la temuda bomba que apareixia quan el sistema es penjava... Són símbols que van inaugurar un llenguatge de software que aspirava a la proximitat. Una codificació de funcions que cercava una relació amable i senzilla amb l'usuari. Més “humana”. I que va acabar universalitzant-se. Avui no hi ha dispositiu que no empri pictogrames hereus d’una voluntat oberta, popular, integradora de nous públics.

Aquelles icones inicials tenen mare: Susan Kare. Dissenyadora gràfica, artista i, segons l'International Design Guild, un dels ‘Top 50 Tech Visionaires’. Malgrat aquest reconeixement, la seva notorietat ens sembla intermitent i és per això que, ara i aquí, li volem dedicar aquestes línies. No és habitual que la feina d'algú tingui una influència que ja abasta més de tres dècades.

Retrat de Susan Kare interpretat a partir de píxels per Helen Tseng (Pinterest)

Susan Kare acaba de fer 63 anys i segueix al capdavant del seu estudi, amb seu a San Francisco. A principis dels 80, després de graduar-se en Belles Arts a Nova York, treballava com a escultora i curadora. Llavors va rebre una oferta que esdevendria crucial. Un amic de l’institut, Andy Hertzfeld, un geni del software, va proposar-li entrar al departament de disseny d'Apple Computer, que tot just assajava la interface del primer Macintosh.

En aquell moment, l’aspecte estètic de la computació estava a les beceroles. Per on començar? Susan Kare explica que des del principi van voler fugir de la típica solució: posar instruccions textuals dins de capses. A partir de la idea d’economia expressiva –transmetre un significat a primer cop d’ull–, va començar a pensar en icones que actuessin com a senyals de trànsit més que no pas com a il·lustracions.

Susan Kare (esquerra) amb col·legues de l'equip de NeXT, el 1986 (foto de Douglas Menuez)

Susan va dissenyar molt simbolets en pocs mesos. “Encara que Steve Jobs tenia l’última paraula, la meva tasca era molt lliure, cada vegada que es necessitava una nova icona, proposava alternatives i variants que debatia amb l’equip de software.” La feina tenia un paradoxal component d’artesania, de tasca quasi manual: “dissenyava les icones al mateix temps que Andy i el seu equip desenvolupaven el software, i això m’obligava a calcular el número hexadecimal de cada píxel que calia canviar”. Així fins que un dia, per fi, Andy Hertzfeld va crear un editor d’icones que permetia accedir directament als píxels.

A cavall de proves, errors, descobertes i fites, ens imaginen un procés apassionant. De pel·lícula. I amb final feliç. Quan al gener del 84, Steve Jobs va presentar el primer Macintosh, la primera cosa que el públic va poder veure va ser una icona de Susan Kare: el Mac somrient (Happy Mac).

A dalt, una imatge extreta del vídeo Susan Klare, Iconographer, filmat a les xerrades de l'EG 8 (2014)

 

L’aportació de Kare va anar més enllà: va dissenyar les tipografies bitmap originals d’Apple. Chicago, Monaco, New York i Cairo són noms que ja formen part de la història del disseny de software i de la història de la computerització del disseny gràfic.

Eren temps accelerats. Quan Jobs va ser despatxat d’Apple, Susan Kare se’n va anar amb ell a NeXT Inc. Hi va estar dos anys com a directora creativa. Després, ja com a freelance, va treballar per a la majoria de grans empreses tecnològiques dels 90 i els 2000: Autodesk, IBM, Intuit, Sony Pictures, Motorola, Microsoft, Facebook, Pinterest (des del 2015)... El joc del solitari de Windows és un disseny seu. La seva especialitat ha continuat sent la iconografia, sobretot aplicada al software però també sobre objectes físics. En disseny gràfic, el seu heroi és Paul Rand.

Notícies relacionades