Ideas

La Festa del Grafisme

Entrevista a Jaume Pujagut, Raúl Goñi i Manel Gràvalos, organitzadors de la trobada a Portbou que celebra aquest any la seva 11a edició

Postal de Portbou. Imatge cedida per La Festa del Grafisme

Setembre s'associa a la tornada als despertadors, deadlines, tancaments de projectes, rutina, estrès. De nou, ens trobem immersos en l'agitació de la vida moderna. Malgrat això, el final de les vacances es fa una miqueta més suportable sabent que, en girant la cantonada, ens espera un espai on reproduir la sensació de descompressió estival mentre conversem, reflexionem i aprenem sobre el que més ens agrada: el disseny. Del 10 al 16 de setembre tots els professionals, estudiants i amants del grafisme tenim una cita a La Festa del Grafisme que, com de costum, aquest any torna a celebrar-se a Portbou.

Parlem amb Jaume Pujagut (JP), Raúl Goñi (RG) i Manel Gràvalos (MG), per saber més sobre aquest esdeveniment que ja fa 11 anys que es dedica a crear espais de relació i aprenentatge en un entorn de distensió i diversió.

Quina és la filosofia de la Festa del Grafisme? Quins són els punts més importants del vostre manifest?

(JP) La filosofia de la Festa segueix sent la mateixa des dels seus inicis, la promoció del disseny en general i del disseny gràfic en particular, sota el nostre particular punt de vista que vol fugir de pensar només en nosaltres mateixos (com a dissenyadors gràfics) i obrir-nos a conèixer i compartir el treball d'altres dissenyadors i creadors. A més, li podem afegir la intenció (que no sempre aconseguim) de fer-ho des d'una perspectiva tranquil·la però immersiva.
El manifest que hem llançat aquest any recull el nostre punt de vista i els nostres desitjos i és difícil destacar un punt sobre un altre, tots ens semblen importants, però ho acabem dient: En definitiva, seguir sent senzills, propers, experimentals i tan amables i professionals com ens sigui possible; sabem que només és disseny gràfic, però ens agrada, així que sense ser el més important, sí que es tracta d'un bon resum.

(RG) La filosofia està en el nom, quan l'hi vam posar ja tenia aquesta intenció. La meitat hauria de ser Festa, en el que refereix a un esdeveniment extravertit, divertit, súper social, amb contacte... i 'grafisme', com a punt de trobada per grafistes purs que prenen i donen la seva inspiració d'altres grafistes, fotògrafs, tipògrafs, il·lustradors, directors d'art, cineastes, dissenyadors de producte, arquitectes, literats, músics... El nostre manifest cada any creix en la seva ambició per obrir-se a disciplines, a històries més enllà del disseny gràfic.

(MG) Diria que la filosofia al final no pot ser una altra que connectar amb la societat que ens acull i ser-li útil aportant dues coses imprescindibles: coneixement i crítica.

© Festa del Grafisme

Aquest any la Festa del Grafisme celebra la seva 11a edició. Com va començar el projecte? Com va arribar a Portbou?

(JP) El projecte va començar amb la bogeria d'un grup d'amics pel disseny gràfic i l'impacte que els va provocar un viatge en grup al festival de Chaumont. Vam pensar que no estaria malament aconseguir alguna cosa similar al nostre país i així va començar l'aventura de la Festa. Portbou és una altra història; volíem organitzar la Festa en un poble petit i aconseguir que els assistents no poguessin distreure's amb res més, com sol passar amb els festivals que s'organitzen en ciutats o pobles grans, tant per la seva extensió com per la seva oferta cultural. Volíem viure junts el cap de setmana de la Festa i buscàvem un lloc petit on això fos possible. Un dels amics del grup és nascut a Portbou i ho va proposar. A més, Portbou té la particularitat de ser frontera i això ens ajudava perquè sempre estem parlant d'aquest concepte en relació amb el disseny gràfic: art o disseny, pur o transversal, social o comercial... i a més cal no oblidar el mar, almenys per part meva.

(RG) Recordo perfectament el viatge al Chaumont per veure una exposició retrospectiva del gran Paul Rand. Recordo al·lucinar amb la implicació de tot el poble amb el festival, recordo pans en forma de lletres, rètols increïbles, molts petits espais tunejats per a la causa i la sensació d'estar al paradís (gràfic). Recordo posar-nos de genolls davant de determinats envasos de bombetes i pòsters per IBM. Recordo el viatge de tornada també, pensant que no hi havia res igual a la nostra ciutat i somiant de fer alguna cosa que tingués a veure amb tot el que havíem vist.

(MG) Crec que aquesta va ser la clau, viure un festival que desbordava els recintes de les exposicions i inundava el carrer, però no des d'una postura estètica sinó evidenciant amb moltíssima força que des de les parets encara es poden canviar coses i arribar a la gent.

© Festa del Grafisme
© www.paul-rand.com

Quina evolució ha tingut des de llavors?

(JP) Tot i que sempre hem partit del format clàssic dels festivals de disseny (exposicions, tallers, conferències) al llarg dels anys hem procurat experimentar amb els formats. Per exemple, a partir de la cinquena edició vam convertir les conferències en experiències, xerrades en format reduït que la distància entre conferenciant i espectador queda anul·lada per convertir-se en una conversa entre amics. O la proposta de la novena edició en la qual al programa no hi havia cap dissenyador gràfic –les experiències les van realitzar un escriptor, dos arquitectes, dos fotògrafs i un dissenyador de producte. La nostra màxima gosadia va ser l'any passat en el qual per celebrar la nostra desena edició vam realitzar la Festa sense programa, no hi havia ponents i espectadors, sinó un gran grup de gent interessada en el disseny, gràfic o no, amb el qual vam voler compartir dubtes, projectes i intencions i que amb les seves opinions ens van ajudar a seguir endavant amb el projecte.

(RG) La novena edició és per a mi on més vam evolucionar. Ens hem tret de sobre definitivament la idea que és només disseny gràfic i hem passat a parlar de disseny des d'una perspectiva molt més àmplia i rica. Tot això és gràcies en part al llibre Statement and Counter Statement d'Experimental Jet-set, un llibre que parla de disseny gràfic a través del que els inspira a dissenyar, des del futbol total de Cruyff al modernisme del Disseny Total holandès, des de la música com a inspiració, Tropicalia o el model de banda/estudi del punk, des de l'art com a frontera amb el disseny, l'arquitectura, poesia... Crec que hem passat de parlar de disseny gràfic a parlar de disseny en el més ampli sentit de la paraula.

(MG) També som més vells i per tant més reflexius. Això es nota en la nostra forma de pensar i en allò que ens sembla important transmetre. No ens interessen massa els noms amb majúscula ni la purpurina, sinó trobar persones i maneres d'ampliar la nostra visió del món des d'on mai se'ns havia ocorregut, si és un dissenyador, un ornitòleg o un conductor d'autobusos ens és igual.

Statement and Counter-Statement: Notes on Experimental Jetset

Alguna anècdota memorable?

(JP) Més que anècdota jo parlaria de sorpresa. Durant la segona edició, en aixecar-nos al matí, vam descobrir una instal·lació tipogràfica preciosa a la platja que ignoràvem qui dels assistents l'havia realitzat. O l'impacte d'un senzill taller d'África Fanlo que va proposar pintar les pedres de la platja i col·locarles a la vora del mar i al camí de ronda generant una bellesa difícil d'explicar sent un treball realitzat en la seva majoria per nens.

(RG) Moltíssimes però prefereixo deixar-les allí, a Portbou, per als moments de barra al bar.

(MG) Mai oblidaré la primera nit de la primera Festa, quan vam veure que la gent no cabia i s'omplien tots els espais, corríem a agafar cadires d'on podíem. Què hi feia tota aquella gent allà? D'on havien sortit? Era increïble, havien vingut a Portbou. Una mica el que vam viure a Chaumont estava allà, ho havíem aconseguit.

© Festa del Grafisme

Com escolliu als ponents? Com penseu el programa?

(JP) Durant l'any ens reunim diverses vegades proposant idees, noms, accions, etc. A vegades la llista és tan llarga que hem de fer votacions internes per anar disminuint les possibilitats. Bàsicament cadascun dels membres del col·lectiu proposa allò que li agrada, li interessa o sorprèn.
A partir d'aquestes llistes procurem contactar, ordenar i organitzar perquè el programa sigui el més eclèctic i variat possible, conservant alguns elements fixos com el que hi hagi una exposició, algunes experiències, la festa de benvinguda a la platja, el guateque del dissabte, en les últimes edicions la paella, etc.

(RG) Treballar amb en Jaume significa treballar amb un diccionari del disseny gràfic obert. Convé delegar en algú així, per a nosaltres és un plaer i per ell també. Mentre les aportacions personals de cadascun van aflorant i és així és com es completa la llista de convidats cada any.

© www.rookiemag.com

Com és l'equip que hi ha darrere de la Festa?

(JP) Un grup d'amics, segurament si no ho fóssim, el projecte seria impossible.
A partir d'aquesta edició i després de les opinions recollides en la desena edició a l'equip inicial –que no sempre ha estat el mateix– hem incorporat a nous membres, més joves, que col·laboren en l'edició anual com una espècie de comissaris. És el nostre primer any amb aquest format i ja veurem com acaba.
Tant de bo algun d'aquests col·laboradors es quedi al grup, però crec que és interessant que cada any existeixi aquesta espècie de comissariat que permet idees noves i propostes diferents.

(RG) L'equip és obert, sempre ho diem, qualsevol persona que vulgui apuntar-se a organitzar pot formar part. Formar part d'aquest eclèctic equip amb gustos, interessos i professions diferents significa estar disposat a reunir-se una vegada o dues al mes. Treballar gratis en aquests temps és dur pel que no tenim massa peticions i són més les persones que els agradaria que les que després realment es pugen al carro. En aquesta última etapa s'estan incorporant veus joves, persones de vint-i-pocs anys a les quals els encanta el projecte i que seran, ho tenim clar, els futurs organitzadors. Ens fem vells i ens faltava el punt de vista millenial per connectar amb el que a ells els sembla pertinent ara. Estem súper contents que formin part! Si algú s'anima, solament ha d'enviar un correu ARA a hola@tallersdelafesta.org BENVINGUTS!

Quin és l'objectiu dels tallers?

(JP) Una de les nostres primeres reflexions és que un taller ha de ser una cosa seriosa.
Fins ara, al tenir només el cap de setmana els tallers havien de tenir un format més de divertiment, tot i que, per exemple, amb el Tiportbou hem tingut propostes molt interessants i divertides com proposar nous rètols per a alguns negocis i tendes o decorar frisbees tipogràficament. Però ara, amb cinc dies de total immersió vivint i projectant amb els talleristes, 6 hores diàries, i una presentació col·lectiva dels projectes desenvolupats per l'últim dia, volem fer un pas endavant.

(RG) Els tallers de la Festa que inaugurem aquest any volen ser un espai per a la reflexió calmada i pretén connectar a persones amants del disseny en general amb rellevants professionals de l'àmbit internacional. Unir a perfils de totes les disciplines entorn de la creació en un espai i provocar un còctel explosiu en un entorn natural i geogràfic magnètic, en la frontera entre dos països, en la frontera entre disciplines, en la frontera social i la professional.

(MG) Tot i que diria que l'objectiu final és anar més enllà del taller, utilitzar el resultat del que passi a Portbou per dir coses alt i clar. Si no, no val la pena l'esforç, no són temps per a l'autocomplaença, toca lluitar per donar sentit a allò que fem totes les hores del dia.

Què ens trobarem aquest any als tallers de Bendita Gloria, Curro Claret, Anthony Burril i Leve Projects?

(RG) Els quatre magnífics (5 en realitat) són aquests:

Anthony Burrill, la nostra proposta internacional, és l'artista gràfic, impressor i dissenyador conegut pel seu estil de comunicació persuasiu. Usant una selecció de les tipografies preferides d'Anthony, tallarem, compondrem i enganxarem grans lletres per crear grans cartells, farem declaracions audaces i explorarem la tipografia de forma manual. Oblida't del portàtil, fes cartells manualment, fes-ho senzill! Els seus tallers són una barreja entre reflexió i expressió suggerida en el seu format preferit, el cartell.

© Anthony Burrill

Bendita Gloria representen la frescor, l'honestedat, la provocació i lo underground en matèria de disseny gràfic i comunicació. Sí, expressa afirmació. No, expressa negació. Dos bàndols defensaran termes oposats. Sí i No en si mateixos, no com a instrument de. El diàleg entre tots dos es desenvoluparà a través de suports efímers/perdurables, de formats virtuals/físics, de missatges ficcionats/documentals. El seu èxit dependrà de l'enginy, l'emboscada, la pirueta, la metàfora, el càlcul, la senzillesa. Un instrument de propaganda. Una batalla de galls. Un exercici retòric.

© Bendita Gloria

Curro Claret és l'artesà del disseny de producte. El que queda fora, exclòs i marginat per la "oficialitat". Els que no poden participar com 'la resta' per la seva condició, situació, posició, idees, creences o manera de viure. Els que el sistema no reconeix com "nosaltres". Quan s'està fora? On estan els límits? Qui i com es decideixen? El taller va sobre qüestionar aquests límits a través de la proposta de petites accions, intervencions i artefactes.

© Curro Claret

Eva y Paco, de Leve Projectes, són arquitectes, cineastes, fotògrafs, comissaris, dissenyadors, urbanistes, els arquitectes totals. Proposen una setmana de practicar derives pel territori i construir històries. Al llarg de tota la setmana s'elaborarà una cartografia fantasma de Portbou, que rescatarà el gènere de cartografies de 'el fet viscut' que fusionaven la representació científica amb l'experiencial.

© Leve Projectes

(MG) Al contingut de tots ells hi ha poc que puguem aportar, són gent experta i motivada, i que connecten amb la nostra forma d'entendre la societat i la professió. Per això estaran a Portbou, i són garantia de qualitat per la seva trajectòria i el seu bagatge. El que podem fer des de l'organització és desviure'ns perquè al final de la setmana siguem un grup molt unit emocionalment, amb ambició i ganes de canviar coses, i crec que serà fàcil.

Quines sorpreses ens ofereix aquesta edició?

(RG) Les sorpreses, sorpreses són, però... Tast d''ensaladilla rusa', una mica de dansa contemporània, formatges, vins i gins de frontera, i un concert de l'arquitecte que va decidir no construir i dedicar-se a la docència i el 'cacharrero' electrònic són algunes d'elles.

Quina aportació voleu fer a la professió amb la Festa del Grafisme?

(MG) Segurament l'aportació més important seria adonar-se que els nostres clients no són els que paguen sinó les nostres veïnes i veïns, i el paisatge i el que mengem. I que és per millorar les seves vides pel que val la pena treballar. Jo amb això, em conformo.

(RG) M'agradaria que els tallers i la Festa fossin l'espai en blanc que hi ha a l'anti-disseny, m'agradaria evitar etiquetes. M'agradaria que fos un espai per qüestionar i projectar des de la crítica, però no una crítica des del judici de superioritat, tot el contrari. Ens agrada la crítica, com escriu Marina Garcés (2017) "des de la llibertat de sotmetre qualsevol saber i qualsevol creença a examen, vingui d'on vingui, ho formuli qui ho formuli, sense presumpcions ni arguments d'autoritat. Aquest examen necessari, sobre la paraula dels altres i, especialment, sobre el pensament propi és al que comencen a anomenar la crítica. Des d'aquest punt de vista la crítica és autocrítica, l'examen autoexamen, l'educació autoeducació." Aportar un espai perquè aquestes i altres coses passin seria un somni.

Ens veiem del 10 al 16 setembre a Portbou!

© Festa del Grafisme

Notícies relacionades