Ideas

La normalitat virtual

La nostra sòcia Éster Arrebola ens fa una introducció al projecte que va presentar a la Festa del Grafisme

'La normalitat virtual' d'Éster Arrebola

Durant la segona setmana de setembre es va crear un espai dedicat al disseny i la creativitat en el context singular de la Festa del Grafisme a Portbou. Entre tallers, xerrades i presentacions, els visitants i ponents van poder ser partícips d'una experiència on els esdeveniments fluïen a un ritme adaptat a les circumstàncies del lloc.

La nostra sòcia Éster Arrebola, que va presentar el seu projecte 'La normalitat virtual' en el marc de les anomenades 'experiències' de la programació de la Festa, ens explica més sobre el seu treball i la seva vivència a Portbou.

'La normalitat virtual' d'Éster Arrebola

Éster Arrebola, Barcelona 26 de setembre de 2018,

Sens dubte la Festa del Grafisme no té res a veure amb els esdeveniments relacionats amb el disseny als quals podem assistir per l'àrea metropolitana, perquè en el petit municipi de Portbou tot funciona diferent. 

Diguem que va ser una experiència estranya —i no en el mal sentit—. La trobada era etèria però amigable, on no abundaven ni els ordinadors ni els projectors, ja que les experiències es realitzaven en una ubicació de lliure elecció sense suports digitals i en grups d'unes 12 persones. Sens dubte això escapava de la meva zona de confort, però quan va finalitzar la meva explicació i vaig començar a dialogar amb la resta de persones que havien estat allà escoltant-me atentament, vaig entendre el que era La Festa del Grafisme: compartir i debatre idees, generar dubtes, i reflexionar sobre allò que se'ns presenta.

'La normalitat virtual' d'Éster Arrebola

La normalitat virtual

El projecte que vaig presentar es titula 'La normalitat virtual'. S'enfoca a la reflexió, centrant-se en les noves actituds i comportaments que hem adquirit a través de l'eina d'Internet.

Donar 'like', fer 'scroll' o pujar arxius al núvol, per exemple, són accions que comporten en si mateixes noves maneres d'actuar davant la nostra societat digitalitzada actual i és precisament aquesta l’arrel que construeix aquest projecte.

A través d'un marc teòric i 3 assajos, divago sobre temes com el valor de les 'coses', la privacitat de les dades o la maduresa necessària en l'ús d'aquesta tecnologia. Sent aquests assajos representats individualment per 3 peces que utilitzen el disseny gràfic, la direcció d'art i el càlcul matemàtic per explicar-se.

'La normalitat virtual' d'Éster Arrebola

Assaig 1: El like i el valor de les coses

La primera peça del projecte és un audiovisual filmat al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). El film proposa un canvi de context de l'acció del 'scrolling' per realçar tot allò que comporta. Els usuaris passem moltes hores al dia recorrent i 'valorant' peces que se'ns presenten en la pantalla (ja siguin fotografies, vídeos, dibuixos, imatges de creació digital, etc.).

I si bé som capaços tenir a mà 11 imatges en aproximadament 2,97 segons a través d'un scroll i dedicar menys d'un segon a decidir si ens agrada o no el que veiem online —tot i que no entenent el que significa, o el cost que ha tingut realitzar-ho— ens semblaria absurd i fins i tot de mala educació anar a un museu i recórrer-lo corrent, sense observar, decidint si aquelles obres d'art ens semblen o no bones, doncs tots acceptem que la comprensió requereix reflexió.

Assaig 2: Importació i la sobirania de les meves dades

La segona peça del projecte és una representació formal d'un àlbum de fotografies físiques-digitals. Aquesta peça neix de la idea de canviar d'escala i context —de digital a física— la quantitat d'imatges píxel (estimació: 1.502 imatges) que podem veure digitalment en un únic dia, per provocar així un impacte major i fer-nos conscients, a partir d'un exercici una mica naïf, de la immensa quantitat i del pes físic que aquestes suposarien si no tinguéssim l'emmagatzematge en núvol o digital.

'La normalitat virtual' d'Éster Arrebola

Assaig 3: El neollenguatge i els emojis

Per acabar, la tercera peça de la normalitat virtual es formalitza a través d'un espècimen sobre els emojis (versió Apple).

L'emoji vist com un nou element lingüístic no pretén, segons el que he pogut observar, substituir el llenguatge escrit, si no més aviat intenta traslladar a pantalles el llenguatge oral i els seus elements paralingüístics —el volum de la veu que es vol transmetre, el to del missatge, la velocitat d'emissió, etc.—. A través d'aquesta petita publicació es fa un petit recorregut per la varietat de connotacions que se'ls pot arribar a donar a aquestes imatges gràfiques i es mostren a una escala gràfica molt més àmplia de l'habitual, animant a l'observador a examinar tots els detalls que s'amaguen a simple vista.

'La normalitat virtual' d'Éster Arrebola
'La normalitat virtual' d'Éster Arrebola

Notícies relacionades