Laus

És com proclamar

"sóc aquí"

Per què van decidir els fundadors de l'ADG crear els Laus? Què mou un dissenyador gràfic a presentar-se als premis?

Detall de la campanya dels premis de 1974

Diu Josep Pla-Narbona, primer president de l'ADG-FAD, que obtenir una nominació als premis Laus ja és un distintiu de valor i de mèrit per a la comunitat del disseny gràfic. Ell va ser l'impulsor dels Laus el 1964 i des del principi va tenir molt clar que la funció essencial dels premis havia de ser el reconeixement. Com diu un altre dels nostres fundadors, Enric Huguet, el fet que hi hagi un incentiu que reconegui els mèrits de la gent ja és en si mateix una millora de l'estatus de l'ofici.

Aquestes opinions, juntament amb les d'altres grafistes dels primers temps de l'ADG, les podeu trobar a l'imprescindible col·lecció de video-entrevistes que Jordi Duró va fer com a homenatge a aquests pioners amb motiu del 50è aniversari dels Laus. Les gravacions estan plenes de frases memorables però ens quedem amb aquesta del mateix Pla-Narbona, que ens va molt bé per parlar de l'experiència de presentar-se a un premi: "La identitat d'una persona neix amb les seves vivències".

Tornem a l'inici per fer-nos la pregunta clau: què ens mou a presentar-nos als Laus per primera vegada? Ho hem demanat quasi a l'atzar a una desena de socis i en totes les respostes s'entreveu un poderós missatge de fons: els premis són una mena de crit d'afirmació personal i professional. A continuació us oferim una síntesi del que ens han contestat.

Xavier Bas
Si no ho recordo malament, el primer que vaig presentar als Laus va ser la imatge d'algun vi de Castell del Remei o potser el logo de Nani Marquina. Fa vora de 20 anys, quan vaig començar el meu trajecte independent, i el motiu va ser una declaració d¹intencions i la vanitat de demanar reconeixement.

Lucía Castro
L'últim any de carrera (2010) vaig presentar el meu projecte final, Panòptic. Estava molt motivada i buscava l'oportunitat que dissenyadors i possibles clients veiessin el projecte. Va anar molt bé, va guanyar una plata.

Laia Clos, Mot
Ens vam presentar per primer cop l'any 2006 amb les cobertes dissenyades per a una col·lecció d'assaig de l'editorial argentina Katz i l'objectiu va ser donar valor a la nostra feina i tenir la possibilitat de comunicar-nos amb els clients potencials.

Eduard Duch, Atipus
El 2010 vam fer un projecte que ens semblava que trencava amb els codis establerts i que podia competir bé als Laus. Era l'etiqueta del primer Vi Novell del Celler Masroig. Vam obtenir l'or en packaging i un molt bon ressò.

Eduardo del Fraile
Em va semblar emocionant presentar-me als Laus i em vaig estrenar amb unes bosses per a Momo, una botiga de roba infantil. Era 2005 i no vaig obtenir cap premi.

Verònica Fuerte, Hey Studio
El 2009 vam presentar la peça de Gandules CCCB, buscant que es reconegués una feina de la qual ens sentíem molt satisfets.

Pilar Górriz
L'any 1992 vam presentar el logotip de Como Como i les aplicacions de la marca Tijuana. Volíem guanyar reconeixement (de cara als clients) i visibilitat professional. Les dues peces van ser seleccionades, vam rebre la notificació oficial per fax!

Enric Jardí
El 1992 tenia un parell de feines que m’interessava ensenyar, dir que les havia fet jo i els Laus són la millor plataforma d’aquest país per a difondre el disseny gràfic.

Sergi Opisso
La primera peça presentada va ser la identitat del festival Grec 2003. Va ser nominada a l’apartat d’institucional, surt al llibre Laus 04. Després d’uns anys d’haver començat amb Lamosca, vam considerar que aquesta feina ja tenia el nivell per als Laus.

Astrid Stavro
Va ser Pablo Martín qui el 2005 em va suggerir presentar el projecte The Art of the Grid. Jo acabava d'arribar d'estudiar un màster a Londres, no coneixia els Laus i mai abans m'havia presentat a un premi. La sorpresa va ser guanyar un Laus d'Or.

Notícies relacionades