Laus

Laus Aporta-Fundació Banc Sabadell 2018

Projectes que destaquen per la seva aportació social, econòmica o cultural.

El premi Laus Aporta-Fundació Banc Sabadell vol fer visibles aquells treballs que destaquen per la seva aportació social, econòmica o cultural des de la comunicació visual. Els chairmen i chairwomen de totes les categories juntament amb Montserrat Corominas, directora adjunta de la Col·lecció d'Art Banc Sabadell, atorguen aquest premi d'entre totes les peces presentades als ADG Laus.

Entre els 1200 projectes d'aquesta edició, 'The Good Virus' de Contrapunto BBDO i 'Soror' de Natàlia Pàmies han estat els projectes seleccionats en la categoria Professional i Estudiants respectivament.

LAUS APORTA PROFESSIONALS

'The Good Virus' de Contrapunto BBDO

El 7% de la població infantil està afectada pel Trastorn Específic del Llenguatge i per això és molt important parlar-ne. Conèixer-lo, estudiar-lo, diagnosticar-lo correctament i preparar el terreny per a un tractament correcte. Aquest és el gran objectiu de la campanya Good Virus, una acció efectiva i molt encoratjadora creada per l’agència Contrapunto BBDO i impulsada per ATELCA, l’Associació TEL de Catalunya.

Què és el TEL? Es tracta d’un trastorn greu i durador que afecta l'adquisició del llenguatge des dels seus inicis. Malgrat la seva incidència alta, és encara molt desconegut entre el professionals de la salut i no diguem, entre la població en general. El TEL es perllonga durant la infància i l'adolescència, i en alguns casos pot deixar seqüeles significatives en l'edat adulta.

No tots els nens presenten els mateixos símptomes, ja que el TEL no afecta sempre de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat a tots els components del llenguatge (comprensió, pronunciació, sintaxi, ús social del llenguatge...). Inicialment els seus símptomes se solapen amb els d'altres patologies del desenvolupament pel que, en ocasions, cal un temps d'evolució i de resposta al tractament per confirmar o corregir un diagnòstic inicial.

La identificació del trastorn s'ha de fer per part persones especialitzades en aquest tipus d'alteracions. Per això és fonamental preparar per a la detecció del TEL a tots els professionals implicats, especialment des de la seva etapa de formació. Aquest és el context de la campanya Good Virus, que aquesta edició ha estat mereixedora del premi Laus Aporta-Fundació Banc Sabadell en la categoria Professional.

Els ingredients principals de Good Virus són l'equívoc inicial i la sorpresa. Per mitjà d'aquests recursos tan netament publicitaris, és més senzill arribar al destinatari, apel·lar a les seves emocions, convèncer i moure a l'acció. En aquest cas, aquest destinatari pot ser tot estudiant universitari de medicina, magisteri, logopèdia i psicologia susceptible d'especialitzar-se i arribar a diagnosticar i tractar algun dia situacions i casos de TEL. La sorpresa va consistir en propagar un inesperat i entremaliat virus informàtic que es colava en els ordinadors dels estudiants i distorsionava el seu comportament, de manera que els equips semblaven tenir TEL. Al principi, és clar, els alumnes no entenien res: per què el seu ordinador escrivia les paraules tan descontroladament malament? De seguida es desvetllava el misteri: estava afectat pel Trastorn Específic del Llenguatge.

La metàfora deixa al descobert la importància que té el TEL i les dificultats de la seva identificació. Donar-ho a conèixer, sensibilitzar els professionals i introduir-lo en els currículums universitaris són el cavall de batalla de ATELCA, que ha tingut la visió de confiar en una agència com Contrapunto per comunicar i viralitzar la problemàtica mitjançant aquesta peça audiovisual.

Soror de Natàlia Pàmies

LAUS APORTA ESTUDIANTS

Entrevistem a Natàlia Pàmies de l'escola EINA, guanyadora del Laus Aporta amb el seu projecte 'Soror'.

Per què aquest projecte? Què el motiva?
Neix d'una necessitat purament personal. Cada cop sentia més a parlar sobre el feminisme i m'hi identificava, però mai no havia fet recerca, així que vaig aprofitar el Treball Final d’Estudis per aprendre sobre el tema. En començar a investigar publicacions feministes, em va cridar l'atenció el seu disseny: la majoria s'associen bé amb la concepció tradicional de la feminitat (colors pastel, direcció d'art delicada), bé amb antics codis del moviment feminista (violeta, símbol amb el puny alçat). El contingut és progressista, però els codis visuals que fan servir no ho són tant. Vaig pensar que seria un bon exercici de disseny aconseguir que forma i contingut fossin inseparables i estiguessin al mateix nivell.

Com és Soror?
Té uns elements gràfics fixes a tots els números (format, paper, marges, columnes, foliació) i uns altres que varien en funció del tema tractat: tipografia, direcció d'art, arquitectura de la pàgina i recursos gràfics. Pel que fa a l'estil visual, vaig establir uns valors per unificar els números de la revista: crítica, disconformitat, transgressió i reflexió. Els continguts són tots reals i la majoria són tesis, articles d'opinió i entrevistes.

Quin paper hi juga la tipografia?
És purament expressiva però amb una coherència al darrere, és un element que reforça el contingut i que forma part del conjunt, sense tenir un protagonisme desmesurat. Com a norma, cada edició utilitza dues tipografies diferents. Al número sobre la violència, per exemple, l'ús de la Druk remet a l’impacte de l'agressivitat que es vol representar.

Què suposa Soror per al teu desenvolupament professional?
Un gran repte. Pel que fa al procés de disseny, em vaig proposar trobar un equilibri entre la representació del concepte i el seu interès visual; volia que la revista mantingués un aspecte transgressor i crític en tot moment. En l’aspecte més personal, fer Soror suposa un abans i un després. Ha estat confós i alhora gratificant: estava creant una revista per conscienciar als altres però qui s'estava conscienciant més era jo mateixa. Ha estat molt positiu i molt recomanable fer el Treball Final sobre un tema que realment m’interessava aprendre.

Quins/es dissenyadors/es admires i segueixes?
Entre els més propers, m'emociona la feina de Carles Murillo, d’Ana Domínguez i de Curro Claret. M'agraden els seus projectes perquè tenen ànima i es diferencien de moltes de les tendències actuals del disseny. Pel que fa a un dels dissenyadors que crea aquestes tendències, admiro a Mirko Borsche. No concep cap norma.

El futur?
Amb ganes de fer projectes que m'agradin i que contribueixin de veritat. M'agradaria ampliar els meus coneixements cap a altres disciplines i no només fer projectes com a dissenyadora gràfica.

Notícies relacionades