Laus

L'incendi, l'anti-anunci que regna implacable en publicitat

Nanouk Films aconsegueix el Grand Laus 2018 en Publicitat amb l'espot de Temporada Alta

Fragment de L'Incendi de Nanouk Films

Val la pena tornar a veure The Pleasure Island, la peça que en l'anterior edició dels premis ADG Laus va aconseguir el màxim guardó, el Grand Laus, en la categoria Audiovisual. És actual, és punyent i divertida, és hipnòtica. Què ben lligades hi apareixen les imatges i la música, la locució i el missatge de fons.

Un any després, el festival de teatre Temporada Alta amb Nanouk Films i Salvador Sunyer, segueix insistint en el poder insubmís, molest i germinal de la cultura. Segueix reclamant implicació, criticant el mer entreteniment, sorprenent i incomodant. I segueix, amb energia irreductible, emetent un argument tan contundent i difícil d'entomar com el que presenta l'espot que enguany és reconegut amb el Grand Laus de Publicitat.

La peça, titulada L'incendi, no fa cap concessió a l'amabilitat pròpia del marketing publicitari convencional. És un anti-anunci que expressa l'essència del festival i, per extensió, del teatre: ser un espai de llibertat per qüestionar-ho tot, fins i tot la seva pròpia utilitat estètica i propositiva.

El guió de L'incendi es construeix amb pocs ingredients, que lliguen pertorbadora i estranyament: la presència central d'un personatge que es fa difícil de mirar; la gravetat de la veu en off; la llum amenaçadora del foc; la posada en escena. I la narració, dura i descarnada, quasi un al·legat en una hipotètica causa general contra la decadència de la cultura, la societat i la política occidental: "Sou una revolució controlada al no-res. Busqueu una forma d'entreteniment elevada per donar sentit a les vostres vides. Us ajunteu per no tenir fred. No us importen els refugiats, sinó una reflexió artística sobre els seus cadàvers".

Implacable.

Sí, implacable, però també efímer com un llumí: els ulls d'Aleixo Paz i la veu de Lluís Soler deixen en suspens l'acusació i, llavors, la teatralització torna a vèncer: "Vosaltres sou el teatre", conclou Soler, i el públic vestit d'estrena –mirades de complicitat intel·lectual, somriures pomposos– s'aixeca en un aplaudiment entusiasta. La revolució haurà d'esperar, per ara comença Temporada Alta.

Avisem: això que acabeu de llegir és una interpretació, una possibilitat. Que n'hi puguin haver més, que molts camins s'obrin, és un altre dels grans mèrits de l'espot.

L'incendi, una acció que confirma l’opció de guanyar autonomia respecte la marca que l’origina. En aquest sentit, no és casualitat que en aquestes mateixes pàgines tingui un protagonisme essencial la imatge del Sònar. Els dos festivals, Temporada Alta i Sònar, comparteixen una intuïció similar respecte a la comunicació. Els seus organitzadors respectius han sabut donar llibertat a les campanyes publicitàries. En ambdós casos, són artefactes que van sols, que no serveixen de simple enunciat d'una programació sinó que aixequen la bandera d'una forma pròpia d'entendre l'art i la vida.

 

Entrevista a Salvador Sunyer de Nanouk Films durant la Nit ADG Laus 2018:

El passat dimecres 9 de maig, Salvador Sunyer, va ser convidat a fer un ADG Talk, amb motiu de la Festa dels Seleccionats dels Premis ADG Laus 2018, que vam celebrar a la Fàbrica Moritz Barcelona.
Durant la conferència, va fer un repàs dels seus projectes de contra-publicitat, explicant el seu context conceptual, econòmic i de realització, afegint anècdotes sobre els rodatges i com se'n surten per fer les peces que fan.

Conferència completa enregistrada per l'equip de Nanouk Films:

Notícies relacionades