Ideas

Montoya

Indefinit, simple i obert a possibilitats
 

Montoya © Salva López

Al cor del Poblenou hi ha un lluminós passatge, un oasi de tranquil·litat i harmonia on es troba Montoya, un espai per a la reunió, execució i desenvolupament de projectes.

Jordi Veciana (JV) i Skye Maunsell són els seus fundadors i ens vam reunir amb ells perquè ens expliquessin més sobre l'espai que han creat.

Montoya © Salva López

Quin és el vostre background?

(JV) Sóc dissenyador industrial, la meva carrera va començar amb l'automobilisme i trens, però al final la vida em va portar més cap al disseny industrial, mobiliari i il·luminació. També he fet interiorisme en el món hoteler i lighting design. Vaig viure a Nova York 12 anys i vaig treballar per Massimo Vignelli, Ralph Lauren i el grup Inditex.

(SM) Sóc interiorista i tot i que vaig començar treballant en set design a Anglaterra, finalment em vaig acabar interessant més pel disseny d'interiors perquè m'agradava la idea que les coses tinguessin una durada menys efímera. Sóc anglesa, però porto 16 anys vivint a Barcelona. Actualment cadascun tenim el nostre estudi, però col·laborem en projectes que fem conjuntament.

Com va començar Montoya? Què va ser primer, l'edifici o el projecte?

(SM) Vam estar buscant espais durant bastant temps i vam trobar aquest que afegia el passatge privat. El disseny el vam adaptar a l'edifici existent i a la seva història. Canviem els accessos i una part important del projecte era que hi hagués un espai verd per portar l'exterior a l'interior i viceversa.

(JV) Nosaltres ja fa 14 anys que estem a Poblenou. Vam estar a un altre espai anteriorment, però sempre ens ha interessat l'arquitectura fabril del barri.
Aquest edifici el vam estar mirant durant molt temps fins que vam tenir l'oportunitat de comprar-lo. El que més ens va interessar va ser la distribució dels espais que incloïa el passatge, el soterrani i la part de dalt, cadascun amb el seu caràcter particular.
Vam posar en Montoya la idea de muntar un estudi compartint amb altres professionals, que no fos un coworking, sinó un espai de treball que comparteixes amb persones afins a tu. Això ens ajuda a crear connexions entre les diferents professions i ens dóna la possibilitat d'enriquir-nos mútuament alhora, donant lloc a projectes que no podríem fer d'una forma més individual. El mateix edifici també ens dóna la possibilitat de fer esdeveniments culturals d'interès per a nosaltres i que els mateixos habitants de Montoya puguin generar aquests continguts que creen un enriquiment personal i professional. Vam aconseguir que aquest projecte, que va sorgir d'una forma espontània, finalment es consolidés en un edifici. Tot va coincidir en aquesta intersecció de trobar l'espai i aplicar totes aquestes idees.

La idea era crear un espai híbrid i versàtil.

Què hi havia anteriorment en aquest espai?

(JV) El soterrani era un dipòsit de grans contenidors, durant la història va ser un magatzem de moltes coses: d'oli, de paper, pells, etc. Tota la zona era un complex industrial molt potent.

Montoya © Salva López

Quina filosofia hi ha darrere de Montoya?

(SM) Montoya pot respondre a molts conceptes, alguns que encara no existeixen. Busquem flexibilitat, que sigui adaptable, que no sigui concret. Anem canviant segons va reaccionant la gent, sobretot la planta de dalt que és polivalent. En algun moment hem pensat també a fer un concept store que sigui temporal. No és un coworking perquè és moltes coses.

(JV) El món està transformant-se constantment i per tant és interessant tenir un espai versàtil en el qual puguis treballar, viure o fer una exposició i que s'adapti d'acord a aquest dinamisme. No vèiem models que acabessin de cobrir les nostres necessitats i hem intentat crear una variació d'aquests models ja existents.

(SM) La idea era fer un espai còmode per inspirar, crear el que no trobes. Tots els espais així són molt freds, corporatius o massa sorollosos, sempre hi ha alguna cosa que no et convenç. Mai he vist un espai que tingui aquesta sensació de comoditat, que fa que et sentis com si estiguessis a casa.

(JV) Un espai indefinit, obert a qualsevol possibilitat i amb alguna cosa comuna: tots els espais tenen un confort visual i aporten certa relaxació. Transformar un espai industrial en alguna cosa vivible. El briefing que ens vam posar era: indefinició, obert a possibilitats i domesticar una mica l'espai perquè sigui agradable. Simple, sense una parenceria tecnològica. No sabíem si això funcionaria i cobriria les necessitats de tots els habitants de Montoya, però moltes vegades la gent ve amb un laptop i un llibre i no necessita més. Per a nosaltres és molt important puntualitzar que no som un coworking perquè busquem coses diferents al que ofereixen normalment aquest tipus d'espais.

Montoya © Salva López

Com és el procés de selecció per entrar en Montoya?

(JV) Pensem a fer una web amb unes preguntes molt bàsiques i així començar una conversa. Després d'aquesta primera entrevista, tindríem una trobada personal per poder valorar si la persona o empresa té un contingut i objectius que encaixen amb nosaltres.
Volíem anar creixent de forma gradual i anar adaptant l'espai segons la gent que fos entrant.

(SM) El qüestionari no té una funció de crear una cosa elitista, però ens interessa saber el perfil de la gent que entra. Intentem veure si la persona o el projecte funciona i si hi haurà una bona energia amb les altres persones que ja estan aquí. Busquem diversitat, gent que tingui ganes de col·laborar i que sigui oberta. De vegades hi ha gent que ens agrada molt però l'espai no permet de moment acollir-los. Per exemple, en un futur ens agradaria tenir un taller per a artistes i expandir-nos una mica.

Hi ha flexibilitat pel que fa a l'estada a Montoya?

(JV) Hi ha persones més fixes a les quals els anomenem 'partners' però també hi ha unes altres, sobretot de fora, que vénen per a un mes o fins i tot tres dies i ens sembla interessant que existeixi aquesta possibilitat. Hi ha una part de contactes que els denominem 'partners externs' i que mantenim contacte amb ells amb la intenció d'anar ampliant la xarxa perquè Montoya tingui el seu espai físic, però també el virtual per aquells que estan interessats a seguir-nos i intercanviar projectes.

(SM) Hi ha gent que ve sovint a Barcelona per treball i ja sabem que vindran de forma intermitent, però és interessant perquè amb el temps es van coneixent amb les persones que estan aquí de forma més permanent i formen part del grup.

(JV) Crec que les infraestructures s'han de compartir cada vegada més. Tenir un cotxe propi, una casa pròpia, un pàrquing propi, no és funcional ni rendible. Crec que cada vegada compartirem més i canviarà la forma com vivim i això ajudarà a reduir costos i consum.

Montoya © Salva López

Com es divideix l'espai?

(SM) La majoria de la gent no té una taula pròpia. Hi ha persones en concret que ho han demanat i els hem habilitat un espai, però en general la gent ve i s'asseu on vol i usa els espais segons les seves necessitats.

És visible l'harmonia estètica de tots els elements del projecte, qui porta la direcció d'art?

(SM) El logo i la pàgina web l'ha dissenyat Folch, però la comunicació la fem nosaltres. Pel que fa a la fotografia treballem bastant amb Salva López que ens ha fet totes les fotografies de l'espai, però les xarxes les portem internament. Intentem tenir una imatge coherent que sigui simple.

Montoya © Salva López

Quin tipus d'esdeveniments voleu allotjar?

(SM) De vegades lloguem els espais a externs, però també organitzem esdeveniments nosaltres. Ens interessa fer activitats amb continguts interessants com a xerrades i exposicions d'art, estem intentant connectar més amb aquest últim sector, però no com una galeria i que no sigui de forma massiva, igual ser com una extensió d'un altre espai expositiu. Hem fet ja alguna exposició i tenim una altra en camí, també vam tenir una xerrada més relacionada amb la tecnologia i volem fer projectes més socials com un esdeveniment que vam fer amb TopManta.

(JV) És important que la gent que habita Montoya organitzi coses perquè l'espai s'autogestioni. També fem col·laboracions amb institucions. És interessant la connexió amb les coses locals però també amb les internacionals perquè el d'aquí tingui una projecció cap a fora. Creiem que podem ajudar i ser una plataforma més a la ciutat i que a qui li interessi pugui participar.

Per què l'elecció de Poblenou com a seu?

(SM) Vam arribar a Poblenou fa molts anys, ens crida molt l'atenció l'arquitectura industrial i també és difícil trobar espais grans en altres zones de la ciutat. A mi també m'encanta la tranquil·litat que hi ha al barri, encara que crec que està canviant una mica. Hi ha molta creativitat a Poblenou encara que de vegades amagada!

Montoya © Salva López

Notícies relacionades