Work

"El repte és trobar el contrapunt"
 

David Torrents ha encarat la gràfica de la mostra El Millor Disseny de l'Any com una oportunitat per a desenvolupar la identitat del FAD

"Els elements gràfics creen una atmosfera paral·lela a la intervenció espacial" Fotografia de Carolina Sainz

L'exposició dels premis Laus 2017 romandrà oberta fins al 29 d'octubre. Encara tenim dies per seguir gaudint dels bronzes, plates i ors escollits en la 47a edició dels ADG Laus. És una manera immillorable de copsar amb tota precisió el bo i millor del disseny gràfic, la direcció d'art i la comunicació visual. I un complement necessari a la informació que conté el Laus magabook d'aquest any.
La mostra s'inscriu dins la més àmplia "El Millor Disseny de l'Any", que presenta les peces finalistes i guanyadores en els diferents premis organitzats per les associacions que formen el FAD.
Ens hem volgut acostar a l'exposició des d'una perspectiva diferent. Hem parlat amb els responsables del seu 'envoltori', tant de la part gràfica com del vessant d'espai expositiu. Són David Torrents i l'estudi Emiliana, respectivament. En sengles articles, publiquem les converses que hi hem mantingut, i que ens donen claus inèdites i noves maneres d'entendre aquest artefacte de representació, identitat i comunicació que és una mostra d'obres. Comencem amb en David Torrents.

"L'objecte exposat ha de mantenir una aura separada de la intervenció gràfica"

Com descrius la gràfica de l'El Millor Disseny de l'Any?
Habitualment quan ens enfrontem amb la tasca de dissenyar la gràfica d'una exposició dividim el projecte en dues parts: la part informativa i la d'atmosfera. En la primera, ens concentrem en els elements estrictament de comunicació que han de permetre al visitant entendre allò que estar observant. Aquí havíem de contextualitzar les peces dins del premi respectiu, la seva autoria, l’associació convocant, etc.
Per altra banda, havíem de definir com aquests elements gràfics creaven una atmosfera paral·lela a la intervenció espacial. Per resoldre-ho vam buscar un component abstracte que estigués en sintonia amb el FAD. Amb Daniel Ayuso, president d’ADG-FAD, coincidírem que era un bon moment per ensenyar la identitat del FAD, per revisar-le en clau oberta, per proposar un diàleg entre ella i els visitants.

Com és el fet de dissenyar per a un encàrrec que és tot ell “disseny”? Quina relació s’ha d'establir amb allò que s'hi exposa?
No és la primera vegada que m'enfronto a temes similars i ja porto un cert recorregut fent-me aquesta pregunta. El més normal seria resoldre-ho d'una manera sintètica i amb pocs elements visuals, però a mi sempre m'ha agradat el repte de cercar el contrapunt. Com fer que la complexitat gràfica pugui ser explicada amb més complexitat, i al mateix temps trobar un cert equilibri? Intento que d'alguna manera la nostra proposta no aixafi els elements exposats i es trobi solament en les zones de separació o presentació. En aquestes zones desenvolupo un discurs abstracte que necessariàment ha de contrastar. Però al costat d'un projecte no situo mai cap element gràfic que hi rivalitzi, l’objecte exposat ha de mantenir la seva aura separada de la meva intervenció.

Com conviu la teva intervenció gràfica amb el disseny de l'espai expositiu? Com va ser el procés creatiu en relació amb l'equip d'Emiliana?
A nivell conceptual els dos equips treballem de forma paral·lela. Emiliana proposa les directrius espacials sobre les quals nosaltres després reaccionem. El fet que pensin també en els materials i suports de mobiliari aporta un valor afegit molt especial.
Juntament amb Silvia Míguez, amb qui duc temps treballant, i Toni Llargués, que s’ha incorporat enguany a l’estudi, hem establert una relació fluïda amb tot l'equip de disseny de l'espai. Moltes de les decisions importants les vam determinar amb Emiliana fa tres anys, i els canvis lògics de cada edició són el motor de noves solucions. El recorregut que hem fet junts durant aquest temps facilita la presa de decisions, i encara més quan els dos estudis estan a Gràcia, a 200 metres de distància. L'exposició es pensa, dissenya, produeix i munta en temps rècord.

Canviant de tema, tu ets un gran defensor (i practicant) del cartell. Estem assistint a una recuperació o revalorització d'aquest mitjà gràfic?
Sí, si acceptem que es troba en una situació diferent a la que va viure durant gran part del segle XX. Aquell cartell que ocupava els espais públics i era una crida als vianants ja no és l'únic tipus existent. Crec que molts dissenyadors coincidim a pensar que els cartells que ens interessen ja no pertanyen a l'àmbit urbà. Ja no són només publicitat, tenen un altre tipus d’autonomia. S'han convertit en un suport ambigu on l'encàrrec es difumina i convida a que el dissenyador gràfic hagi de redefinir el seu rol professional i social.

Cartells de David Torrents

Related news