Work

"Que tot convisqui en un entorn coherent"

L’estudi Emiliana ens explica les claus essencials del disseny expositiu de la mostra anual del FAD

"Una taula llarguíssima a dues cares"

Fa uns dies vam publicar una interessant conversa amb David Torrents sobre la gràfica de l'exposició El Millor Disseny de l'Any. Ara és el torn d’acostar i entendre les claus de l'altre gran eix de disseny de la mostra: la conceptualització de l'espai i la solució expositiva. Parlem d’aquests aspectes amb els seus autors, Emiliana Design Studio.

Quines són les principals característiques conceptuals i físiques del muntatge expositiu d'El Millor Disseny de l'Any?
És el tercer any que dissenyem aquesta exposició i des del primer dia el repte ha estat concebre un gran entorn comú que englobi els diferents Premis del Fad i que, malgrat la diversitat de les peces mostrades, sempre respiri una coherència i una identitat pròpia.

Què demana, a nivell de disseny expositiu, una exposició que va, ella mateixa, de disseny?
El més important per a nosaltres és que en una exposició de projectes de disseny, d’art o d’arquitectura, l’obra mostrada en cada disciplina pugui lluir al màxim. Cada disciplina té requeriments molt diferents, hi ha un tema d’escala i de diversitat de formats. El que volem és que totes puguin conviure sota un mateix “paraigües” i que el visitant no tingui la sensació que surt d’una exposició per entrar en una altra.

Quins requeriments específics, quins reptes, quins equilibris heu hagut d’assumir?
L’estalvi de material i l’optimització de recursos ha estat un condicionant important en aquest projecte. Per aquesta raó l’exposició es va pensar des del principi per poder ser versàtil i aprofitar al màxim les característiques de l’edifici, tenint en compte que cada any s’ubica en espais diferents. Els suports expositius s’han dissenyat per ser reutilitzats i per això tots els elements es poden plegar i compactar pensant en el transport, l’emmagatzematge i fins i tot la itinerància. 

Quins pactes cal fer o heu hagut de fer amb el propi contingut per tal de complir el que, se suposa, és el principal objectiu del muntatge: potenciar la visibilitat del que s'hi mostra?
Que l’obra es vegi bé i que “respiri”, que no interfereixi amb la del costat, que el suport no sigui més visible que l’obra exposada...  són sempre requisits que ens auto-imposem.
En el cas de l’ADG estem molt satisfets del recurs que hem dissenyat: una taula llarguíssima a dues cares que pot fragmentar-se per ajustar-se a diferents espais i configuracions, amb una superfície inclinada que facilita la visió de les obres i que actua de fons neutre pels projectes. A més, una retícula de forats permet que cada any podem adaptar-la als diferents continguts, ja siguin panells, material editorial o packaging.

Ens interessa particularment la part de disseny gràfic, però també la convivència amb les altres disciplines creatives. Des del disseny del muntatge, com heu treballat aquesta convivència? Quin diàleg entre peces i àmbits hi ha?
Hi ha uns recursos formals que es repeteixen, també un ús de materials molt neutres com el llistó de pi, el taulell de Dm o el paper que són comuns en els diferents àmbits de l’exposició. Si això hi sumem la imatge gràfica que ha dissenyat David Torrents, tot plegat ens permet crear un fil conductor, un entorn coherent on poden conviure les diferents disciplines.

"Creem un fil conductor"

Per acabar, dues qüestions més generals: primer, ens interessa saber com està el vostre context d'activitat: cap on va, què està passant, quines són les coordenades essencials que marquen el disseny d'objecte i espai.
En el món del disseny de producte l’experiència ens diu que depèn moltíssim de diferents factors, del tipus sector, de l’orientació de l’empresa, de les seves possibilitats i sobretot de la seva capacitat d’inversió... En tot cas, en general els processos son força lents i cada cop més madurats per minimitzar riscos. En l’àmbit dels espais expositius, els museus i centres ens demanen cada cop més muntatges que optimitzin recursos, exposicions que puguin durar en el temps, que puguin adaptar-se a diferents configuracions i fins i tot itinerar a altres espais.

En quin moment esteu com a estudi?
Ja fa anys que treballem en àmbits molt diversos, combinem amb naturalitat els projectes de disseny d’espais expositius, amb el disseny de producte i mobiliari, la docència o el comissariat. Ens sentim realment còmodes amb la varietat de registres, d’escales i materials.
Dins del disseny de producte estem consolidant la relació amb empreses amb les quals ja hem treballat anteriorment, algunes d’aquí i d’altres a l’estranger (Suècia, França), però també estem començant noves col·laboracions i projectes molt engrescadors.
Pel que fa al disseny d’espais aquest any hem comissariat i dissenyat una gran instal·lació pel Fuori Saloni de Milà i recentment hem dissenyat Materials Farm, que encara es pot veure al vestíbul del Museu del Disseny. Tots dos projectes representen molt bé la nostra manera de treballar amb l’espai, el diàleg d’obra i suport, la relació amb la gràfica, etc. Tot plegat, una suma d’equilibris per crear una experiència enriquidora per al visitant.

Muntatge als Fuori Salini Milano 2017. La grafica és de Clase BCN

Related news