World

Un nom que

va canviar el món

1917, quin any: neix De Stijl i triomfa la revolució russa. L'Stedelijk ens convida a revisar un segle d'influències.

Theo van Doesburg, Counter-Composition V (1924)

Fa just un segle, el pintor holandès Theo van Doesburg es trobava preparant la primera edició de De Stijl, revista que aviat donaria nom a un dels moviments artístics més potents d'aquests 100 anys. No és una afirmació gratuïta: dècada rere dècada, la seva influència ha estès una teranyina, unes vegades subtil, d'altres més patent, per damunt de la feina d'artistes, dissenyadors gràfics, arquitectes i dissenyadors de producte de tot el món. El magma d'influxos i vincles que De Stijl ha anat generant fins avui és l'eix central de la mostra que li dedica l'Stedelijk Museum d'Amsterdam.

Art total

Mentre mig Europa aniquilava a l'altra meitat a les trinxeres de la Gran Guerra, Holanda s'havia convertit en una illa de neutralitat i en refugi d'artistes d'arreu. Un bon caldo de cultiu per reunir un grapat d'inquiets com Piet Mondriaan, Bart van der Leck, Gerrit Rietveld i Vilmos Huszár, entre d'altres, al voltant de la idea de crear un art que abastés la forma i la funció, la comunicació i el símbol, la quotidianitat i el transcendent. Art total, aquesta va ser la proposta de De Stijl, que va néixer com a revista i aviat es va canalitzar en moviment. En un dels moviments més influents de l'època de les avantguardes artístiques.

Van der Leck al costat de Lichtenstein

Influències fins avui

Existeix encara De Stijl? Formalment no, és clar, es va dissoldre el 1931, però l'exposició del Stedelijk planteja que en certa manera té continuïtat en un ample i heterogeni camp d'èpoques i expressions. Per sostenir aquesta idea, posa en relació obres de De Stijl amb treballs posteriors: des d'exemples del pop art com Roy Lichtenstein i Ellsworth Kelly fins a artistes contemporànies com Isa Genzken, passant pels performers conceptuals dels 70 Bas Jan Ader i Sigurdur Gudmundsson.

El resultat és una esfera de connexions sorprenent i inspiradora, que constitueix la primera de les activitats que el Stedelijk ha programat per commemorar aquest centenari. Més aquí.

Sigurdur Gudmundsson, 'Study for Horizon' (1975)

Related news