Laus

Enric Aguilera, mestre i pioner

 

Quants professionals són deutors de l'Enric? Mestre i pioner en tants camps, és el molt merescut premi Laus d'Honor 2017

 

Enric Aguilera vist per Javier Tles

A 10 dies de la Nit Laus recordem infinitat de moments emocionants, però sens dubte el lliurament del premi Laus d'Honor a Enric Aguilera va ser un dels més bonics. En el seu discurs d'acceptació escoltem a l'Enric humil i gran que tan bé coneixen els seus centenars de col·legues de professió, molts dels quals es consideren els seus 'deixebles', encara que sigui aquest un terme que el mateix Aguilera rebutgi amb gest entre púdic i vehement.
 

Els següents fragments corresponen a la conversa amb l’Enric que hem publicat al Laus magabook d'enguany. En ella vam gaudir d'un dissenyador proper i apassionat, que gaudeix compartint la seva forma d'entendre el disseny, la seva gran personalitat i, en definitiva, les raons per les quals és el millor mereixedor del premi honorífic de 2017. No us perdeu l’entrevista sencera, un document excepcional per entendre l'evolució que no només el personatge sinó tot el context professional de la comunicació gràfica han experimentat des dels anys 1980.

Els inicis

“Abans d’acabar d’estudiar disseny ja havia treballat com a grafista en alguns petits estudis: Molins Pujol, Ribas i Creus… En aquests tallers vaig aprendre l’ofici, la part més artesanal. Més tard vaig trobar feina en publicitat, a agències com Slogan, Asterisco i multinacionals com Delvico o Tiempo BBDO. D’aquella època recordo especialment l’ambient de les agències, la manera com treballaven a Delvico o a MMLB… També tinc un gran record de professionals con Ramon Roda o Luis Casadevall. Va ser una època daurada que no ha tornat. Hi havia unes feines fantàstiques i uns creatius molt inquiets i amb unes ganes enormes de fer coses noves”.

De la publicitat al disseny

“Al 1986 vaig obrir el meu propi estudi. Passar de la publicitat al disseny gràfic no era el més normal. A la publicitat havia après a treballar en equip i a obtenir resultats immediats. Vaig pensar que seria molt bo aplicar tot això al disseny, un camp més solitari i reposat. Aquesta barreja em va ser molt útil”.

Vida d’estudi

“L’estudi és el meu espai, el lloc on estic amb la gent que m’agrada. Treballar per un mateix és important, et fa sentir amb una llibertat especial, és una sort. Jo estic encantat amb el clima d’estudi, perquè en el fons tots els que hi som estem a gust amb el que fem".

Compromís amb la formació

“Un dia Carlos Rolando va dir que tots els que treballem en això tenim l’obligació de compartir els nostres coneixements. Jo hi estic molt d’acord. (...) Jo diria que avui dia les escoles han de tenir un compromís molt més profund amb la realitat professional. Per exemple, em sembla perfecte que al tercer any de disseny gràfic s’estudiï, per exemple, la identitat corporativa d’un banc nord-americà, però potser no hem de tenir metes tan grans, tan allunyades. Ens hauríem d’acostar molt més al món real. Quan els alumnes acaben d’estudiar i entren a un estudi com el meu, naveguen durant molt de temps... I és que no coneixen com funciona l’entorn professional. D’altra banda, crec que ens hem de fixar en models que privilegien el vessant conceptual, el pensament (...)”.

 

Enric Aguilera al seu estudi, fotografiat per Javier Tles

Related news