El Magabook ADG Laus és una publicació de referència per als dissenyadors gràfics i un element clau en cada edició dels premis.

Enguany hem comptat amb la col·laboració de Agpograf i Fedrigoni per a materialitzar-ho, i els nostres socis de Rubio & del Amo han estat els encarregats de conceptualitzar-lo, dissenyar-lo i donar-li el toc únic que el converteix en una peça indispensable en qualsevol estudi. Avui ens responen a unes preguntes sobre el seu disseny per al Magabook d’aquesta edició:

Quin és el concepte principal sobre el qual heu treballat?
Quan ens vam asseure a buscar una idea per al Magabook, el primer que vam fer va ser observar tot el que ens envoltava en qüestió de llibres sobre disseny. Vèiem que, tant en editorials especialitzades com en les edicions anteriors del Magabook, era habitual trobar un llenguatge gràfic molt contundent i expressiu. En aquest sentit, la diferenciació respecte a aquests llibres (que tant ens agraden, per cert) havia d’arribar a través d’un concepte més poètic, que gràficament ens permetés ser més lleugers i alhora ens donés possibilitats d’aplicació. En aquell moment va sorgir la pell com a concepte capaç de representar aspectes tan vinculats als premis de disseny com l’esforç a través de la suor, l’emoció a través de la pell eriçada, la singularitat a través de les marques de la pell o la trajectòria a través de l’arruga.

Què volíeu expressar amb les diferents cobertes?
Amb la maqueta del llibre gairebé enllestida, va sorgir la possibilitat d’enriquir més el concepte de la «pell» imprimint diferents colors de cobertes que mostressin diversos tons de pell, aportant un matís que no havíem contemplat a l’inici: la diversitat. La idea de tenir diverses cobertes dota el projecte d’una certa singularitat, i gràcies a la impremta AGPOGRAF vam aconseguir una solució que afectava el mínim possible el cost de producció.

Què diferencia el Magabook d’altres projectes editorials que heu fet?
En realitat, el procés de treball no es diferencia del de qualsevol altre projecte editorial que desenvolupem a l’estudi. Primer busquem una idea que serveixi de leitmotiv del projecte i sobre la qual girin totes les decisions que prendrem. La gran diferència és que el Magabook és d’aquells projectes que afrontes com a objecte, transcendint la seva funció original de contenidor de contingut. Tots acabem guardant aquests llibres no només pel que contenen, sinó també com a referència de com estan dissenyats.

Pel que fa a la direcció d’art de les fotografies del llibre, per què Leafhopper?
Per la seva sensibilitat a l’hora d’arribar a imatges d’una extraordinària naturalitat. La seva obra personal ens apassiona i els seus encàrrecs recullen part d’aquesta manera de veure tan íntima, que et posa a la pell dels seus personatges. A més de grans fotògrafs, la Blanca i en David són bons amics amb qui és un plaer treballar en confiança; tenen aquesta capacitat d’empatitzar amb el que tens al cap i destil·lar-ho del món real en un bon grapat d’imatges.

Com us ha influït el fet que el Magabook el rebi gran part del sector?
Dissenyar el Magabook impressiona. Ser conscients que, en gran mesura, els lectors del llibre són del teu mateix sector et fa sentir una enorme responsabilitat. Som un sector molt crític, que s’analitza molt entre si. Si, a més, t’atures una mica a pensar-hi, et venen al cap grans referents del disseny que saps que tindran aquest llibre a les mans. Per això, cada decisió que prenem, cada interlineat, cada titular, cada element gràfic, sabem que es mira amb una lupa gegant. Al final, aquesta pressió és el que més ens motiva i el que ens fa gaudir del procés.

Quina és la part del llibre que més us ha agradat dissenyar?
Poder submergir-nos en tota la documentació que ens van passar de l’Ana Zelich i de La Casa Encendida, tots dos premis honorífics, va ser un autèntic plaer. La feina va consistir a ordenar, seleccionar i compondre imatges de la trajectòria de totes dues guardonades, podent fer l’edició de manera conjunta amb l’Albert Martínez Lopez-Amor, encarregat de l’edició de continguts del llibre. Això ens va permetre conèixer de prop una excel·lent professional que ho ha fet tot pel que fa a imatge gràfica en moviment i descobrir la seva faceta com a dissenyadora d’espais expositius. I, d’altra banda, conèixer el paper que La Casa Encendida ha exercit en l’escena cultural de Madrid durant anys. Tot un plaer.