El cicle Òh!pera 2025 aposta pel talent emergent, l’experimentació i les noves mirades sobre l’univers operístic. La identitat gràfica d’aquesta edició no podia ser una excepció. Entrevistem Tinglado, estudi soci de l’ADG-FAD, que ha desenvolupat la identitat d’aquest cicle de microòperes organitzat pel Gran Teatre del Liceu i el Disseny Hub Barcelona.

Qui és Tinglado? 

Som dos dissenyadors gràfics de Girona que vam coincidir estudiant junts a l’Escola d’Art d’Olot. Poc a poc vam anar fent projectes acadèmics plegats. Coincidíem amb la manera de comunicar-nos a través del disseny i és el que ha fet que treballem junts fins ara. La idea de crear un estudi o treballar pel nostre compte sempre ha estat i és una idea que ens ha aportat motivació per continuar endavant i continuar aprenent de la professió.

Quin és el punt de partida de l’encàrrec?

Els punts clau del briefing eren molt clars i, alhora, deixaven molta llibertat creativa a l’hora de dissenyar. La proposta havia de ser visualment atractiva i trencadora, allunyada de les campanyes clàssiques d’òpera, i amb la imatge com a element principal. En tot moment ens van donar plena llibertat per dissenyar, cosa que ha facilitat molt la presa de decisions. S’agraeixen projectes així, on hi ha una confiança total al transcurs del encàrrec.

Quin és el concepte de la campanya d’aquest any?

La principal problemàtica amb què ens vam trobar en aquest projecte va ser la necessitat de comunicar un mateix missatge per a tres micròperes amb temàtiques molt diverses entre elles. Per això vam optar per unificar el discurs i centrar-nos en allò que les engloba: són òperes de nova creació, i totes les persones que hi participen són estudiants o professionals que encara no han treballat en el món de l’òpera. És, doncs, un moment de naixement: de nous talents, escenografies, música, vestuari, etc. D’aquí neix la metàfora del naixement d’un nadó, un acte carregat d’expectació que, per primera vegada, acapara el focus i la mirada del públic. En presentar la idea érem conscients que era una proposta arriscada, però creiem que la figura del nadó era la que més bé sintetitzava el projecte.

Heu utilitzat una estètica potent, tipogràficament expressiva i amb una certa teatralitat. Quines decisions formals vau prendre per transmetre l’esperit del projecte?

En aquest projecte, la tipografia ha jugat un paper d’acompanyament respecte a la imatge, tot buscant mantenir un vincle subtil amb el món de l’òpera i el teatre. Fa de contrapunt a la força visual de les imatges, sense renunciar a l’elegància pròpia de l’òpera. D’una banda, la imatge pretén impactar i desconcertar; de l’altra, la tipografia aporta aquest detall que ens connecta amb l’essència del Liceu.

Quin tipus de peces heu treballat? N’hi ha alguna d’especial que destacaríeu?

Ha estat molt interessant veure com, en traslladar-nos al moviment en els suports digitals, la imatge i el so cobraven vida. De fet, ha suposat tot un repte, a diferència d’altres projectes que hem realitzat, proposar peces tant estàtiques com dinàmiques i aconseguir que continuessin mantenint el concepte i la coherència. Per això, si haguéssim d’escollir, ens quedaríem amb les entradetes dels reels per Instagram o les càpsules audiovisuals.

Com heu treballat la imatge?

Al principi, com a anècdota, ens vam plantejar que totes les imatges fossin fruit d’una sessió fotogràfica amb nadons reals. De fet, vam començar a preguntar al nostre entorn per veure si podíem aconseguir nadons disposats a participar en la campanya. Mentrestant, anàvem explorant com volíem que fossin les imatges mitjançant intel·ligència artificial, per tal de definir la direcció d’art. A poc a poc, però, vam adonar-nos que controlar detalls com la posició de les mans, la mirada o la il·luminació seria pràcticament impossible amb un nadó acabat de néixer, i aquests aspectes eren fonamentals per transmetre el concepte.

Quin és el repte principal que heu hagut d’afrontar?

Com hem comentat abans el procés ens va portar a treballar amb I.A. cosa que no haviem treballat abans. Això ens va portar a una fase d’aprenentatge amb aquestes eines de creació d’imatge i vídeo per poder resoldre l’encàrrec. Això no vol dir que a la resta de projectes que fem l’utilitzarem, només que en aquest cas ens ha resultat útil i necessari pel tipus de concepte o formalització.

Quins són els vostres referents creatius?

Podríem esmentar dissenyadors i dissenyadores de renom internacional o estudis de referència, però creiem que no descobriríem res de nou, perquè tots els coneixem. Preferim reivindicar una pràctica com la cooperació i el treball colze a colze amb professionals que tenim ben a prop. Actualment, hem estat treballant en projectes concrets amb companys i companyes com en Pere Àlvaro o la Maria Blanch. Aquest tipus de col·laboracions ens dona l’oportunitat d’aprendre i de descobrir altres maneres de fer, amb persones que entenen el disseny d’una manera molt similar a la nostra i que, per a nosaltres, són veritables referents dels quals podem aprendre en el context quotidià dels projectes.

Quins projectes esteu treballant actualment?

Ara mateix estem treballant en diversos projectes d’àmbits diferents, com l’editorial, el packaging i la identitat. Recalquem que no ens definim per cap disciplina ni estil concret, sinó que donem prioritat a la idea o al concepte, i la formalització varia segons les necessitats de cada encàrrec.