Tiquismiquis Club el formen dos dissenyadors gràfics establerts a Màlaga, Roberto Espartero i Juan Martín, que s’especialitzen en identitat visual i disseny editorial. La seva feina es distingeix per l’ús creatiu de la tipografia i les composicions editorials, desenvolupades en col·laboració amb diversos perfils creatius per obtenir resultats amb un estil únic.

Ells han estat els encarregats del disseny del Llibre ADG Laus 2024, la publicació anual que recull els 336 projectes guardonats en la passada edició dels premis ADG Laus, a més dels premis honorífics 2024: el premi Laus d’Honor a Enric Satué i el premi Laus Empreses i Entitats a Vila Viniteca. El llibre, més enllà de voler ser una compilació dels projectes, ens permet veure les principals tendències i l’estat en què es troba el sector del disseny gràfic i la comunicació visual.

Hem entrevistat en Roberto i en Juan per saber com han afrontat l’encàrrec del llibre i que ens expliquin quines sorpreses hi trobarem, més enllà del contingut dels premis.

Quin és el punt de partida del llibre?

Pel concepte vam partir de dues preguntes molt quotidianes: com et dius? i d’on ets? Saber el nom d’algú i la seva procedència és el punt de partida ideal per crear connexions més personals. Preguntar per l’origen d’una persona no només demostra interès per la seva història, sinó que també ajuda a trobar punts en comú.

Això ens va fer pensar que les vivències i els contextos geogràfics enriqueixen qualsevol àmbit, inclòs el disseny. Ja que el disseny no ocorre en el buit; està influït per les històries de les persones i els llocs on viuen.

Tot va començar amb un nom i un lloc, i a partir d’aquí, va sorgir un fil conceptual que ha guiat tota la narrativa visual i editorial del llibre.

Per què us heu centrat en la territorialitat? Què volíeu expressar i amb quin contingut ho heu fet?

Volíem posar en valor la diversitat, la identitat i les connexions entre les persones; això ens sembla important per mostrar les diferents realitats i propostes dins del sector del disseny. De la mateixa manera que, històricament, hi ha hagut llocs que han estat clau per al desenvolupament del sector al nostre país, també cal dirigir la mirada cap a altres llocs, altres ubicacions dins el territori.

La nostra intenció ha estat abordar els processos de disseny des d’una perspectiva humana, donant importància a les connexions entre persones i llocs. Per això, hem treballat recursos conceptuals i gràfics que travessen tota la publicació, com ara textures, meridians i mapes, entre d’altres. Aquests elements mostren com el disseny s’alimenta del vincle amb el lloc, les històries i els equips que el fan possible.

Per materialitzar el concepte de territori i connexions, vam incloure un directori que reuneix els estudis i escoles amb projectes premiats en aquesta edició. Aquest llistat, a més de complir una funció informativa, reforça la idea central de construir ponts entre persones i llocs. El directori permet ubicar cada participant, tenir una visió global del que s’està creant en diferents punts i fomentar les connexions entre equips.

Com heu treballat la direcció d’art amb els diferents elements que trobem al llibre?

Ens va semblar interessant incorporar diferents punts de la geografia al llibre, per això vam contactar amb companys d’estudis ubicats en diversos punts geogràfics i els vam demanar fotografies dels seus llocs d’origen. Per integrar-les com a element gràfic, vam treballar unes textures que apareixen al llarg del llibre. Les textures aporten una connexió visual amb la geografia i la ubicació, apareixent en diferents seccions per reforçar el concepte.

Un altre element gràfic amb què hem treballat són els meridians. Ens agradava la idea del meridià com a línia imaginària que ubica, però no divideix. L’ús d’aquestes línies discontínues com a símbol d’ubicació, sense delimitar fronteres, és una metàfora visual que reforça la idea d’un territori fluid i sense divisions rígides. Volíem celebrar la diversitat sense crear jerarquies o exclusions. Aquestes línies les hem utilitzat al llarg de tota la publicació; ens han ajudat a acotar el contingut i a aportar identitat i unitat a la peça.

També volíem jugar amb els números i els gràfics. La representació de mapes i gràfiques que no emfatitzen els límits polítics és una declaració clara sobre la visió inclusiva del disseny. Aquest enfocament privilegia la informació i la connexió per damunt de les divisions.

Volíem traslladar aquest enfocament a la manera de desenvolupar el llibre. Quan la junta ens va preguntar amb qui volíem treballar en la part fotogràfica, vam veure-hi una oportunitat per connectar amb algú d’una ubicació geogràfica diferent de la nostra i amb qui no teníem cap relació prèvia. Vam pensar que això podria aportar una perspectiva fresca i reforçar la idea de connexió entre diferents punts. Així, vam decidir buscar fotògrafs i fotògrafes de diverses regions, cosa que ens va portar a descobrir el treball d’Ibai Salazar, un fotògraf de Vitòria l’estil del qual encaixava perfectament amb allò que volíem transmetre.

Quin va ser l’encàrrec que vau traslladar a l’Ibai? Què volíeu que transmetés?

Buscàvem un estil fotogràfic que reflectís la naturalitat i la vida quotidiana dels protagonistes. Volíem mostrar la seva relació amb l’entorn, tant en interiors com en exteriors.

Les fotografies d’Enric Satué són a Alella, el seu poble. Vam voler retratar i documentar la seva rutina amb el seu gos, a casa seva–estudi i al camp. En el cas d’en Quim Vila, les fotografies es van fer a Barcelona, a la seva botiga i oficina, però també al carrer. Al llibre es parla del vincle d’en Quim amb el local i de com la seva empresa familiar se situa entre dues cantonades, un aspecte que volíem reflectir a les imatges, mostrant aquesta connexió amb l’entorn.

Trobem dos sentits de lectura del llibre, en vertical i en horitzontal. Com heu plantejat el llibre com a objecte físic?

Volíem crear una peça que oferís una experiència de lectura, utilitzant el punt de vista com a vehicle per arribar al concepte de diversitat. Vam voler explorar com es llegeix i s’interactua amb el llibre. Per això, vam dividir la publicació en dues peces encolades: una en format vertical, centrada en les entrevistes, i una altra en format horitzontal, dedicada als projectes premiats. Aquest enfocament ressalta la importància de tenir una visió global del disseny, apreciant les diferents perspectives i com els projectes sorgeixen en contextos diversos.

Quin ha estat el repte més gran a l’hora d’afrontar el projecte?

El repte més gran a l’hora d’afrontar aquest projecte ha estat la pròpia densitat del llibre. El contingut es basa en entrevistes i projectes premiats, i volíem trobar la manera de dinamitzar-lo, crear ritmes de lectura i oferir diferents formes de consumir-lo. Per això, vam plantejar un llançat en què, a més del contingut rebut, hi incorporàvem seccions o pàgines més visuals. Vam jugar amb fotografies, escanejos d’obres, sumaris, mapes, gràfiques, o bé vam combinar diferents tipus de paper per trencar el ritme de lectura.

En cada projecte busquem explorar i experimentar, i en aquest cas volíem donar-ho tot. Com que era un encàrrec que ens permetia crear des de zero, al principi sentíem que ho podíem fer tot. Però, en enfrontar-nos al contingut, ens vam adonar que calia ser coherents i entendre les limitacions pròpies del material, ja que la quantitat era considerable i requeria un enfocament més mesurat.

Us ha influït el fet que el llibre reculli projectes de companyes i companys de sector?

El fet que el llibre reculli projectes de companyes i companys de sector, i que aquests siguin també el públic principal de la publicació, hi ha afegit una capa extra de responsabilitat. Ens agrada pensar que aquells que vegin aquesta feina puguin sentir-se identificats o connectats amb el concepte.

Coneixíem l’historial dels estudis que havien treballat aquesta peça en altres edicions i són professionals que admirem. Això ens va donar un impuls de motivació i ens va animar a abordar el projecte amb respecte, intentant mantenir el nivell que veiem en les publicacions anteriors.

El llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració, un any més, de la impremta Agpograf i Unión Papelera i es pot comprar a Hoaki Books i principals llibreries (Laie, Fnac, La Casa del Libro, etc.).