¿Com es defineix BUAS?
Noi calb coneix noi canós. Amb 15 anys pinten grafits en una quedada, rapejen, s’autoprodueixen els temes i es busquen la vida com poden.

Passen per agències on fan la mili i descobreixen el costat fosc de la vida creativa. Abans de la crisi dels 30 i just quan arriba la pandèmia, tenen la fantàstica idea d’obrir el seu propi estudi al bonic i castís barri de Santa Eulalia de Múrcia, paret amb paret amb Alcohòlics Anònims. Pura casualitat. Això sí que és dir BUAS.

El primer client va caure al cap d’un mes d’obrir. Un mes després, una DANA ens va inundar l’estudi. Vida BUAS.

Avui ens paguen per pintar altres coses, però amb més responsabilitat. Ajudem marques i empreses a créixer de manera estratègica a llarg termini amb les eines que calgui. A vegades serà una web, altres vegades un nom, una identitat, un packaging o una campanya.

Som dos desgraciats amb molta gràcia. Cap i cor. Frescor del Mediterrani i cervesa freda. El nostre component és més estratègic que purament creatiu. Ens interessa resoldre, no decorar. Per això no ensenyem tant la cara. No és màrqueting a l’ús, és una decisió força pensada.

El vostre statement està clar. “BUAS” és el primer que dius quan veus alguna cosa que et flipa. Com us defineix això com a estudi i en els treballs que feu?
BUAS no ve de Buitrago i Asensio, tot i que de vegades ens encanta explicar aquesta falsa història.

Som el Guillermo i l’Alberto, però mai no hem anat sols. Ens envoltem de professionals, col·legues, veïns, família i els seus tàpers. Sense tot això, això no existiria. Una abraçada a les nostres psicòlogues i visca la teràpia.

BUAS és reacció i també és mètode. És el que vols que et surti de la boca quan veus un projecte acabat, però també quan veus el pressupost, el deadline o el marró que tens al davant. No tenim terme mig. Fem coses. Moltes coses. I l’objectiu és que fins i tot les nostres mares diguin BUAS.

El passamuntanyes és la nostra manera d’ordenar la casa sense jerarquies. Quan tots portem una màscara, val més el que es fa, que qui signa. A vegades externalitzem, altres dirigim i moltes executem. Som mercenaris de la creativitat digital i, al mateix temps, el teu partner d’oci.

Què és el que més us agrada de la vostra professió?
Que ens paguin per fer el que volem. Poder aprendre de tot, obligar-te a estar al dia, fer xerrades, conèixer professionals i que molts es converteixin en amics. Fa set anys no érem ningú al sector i avui coneixem estudis i col·legues als quals admiràvem i continuem admirant. Molts d’ells ja són família. Amb Buachos, per exemple, hem acabat gastant-nos el pressupost d’una campanya a llogar una mansió per recrear un festival com és Blanc!.
Aquestes coses no passen si no muntes alguna cosa pel teu compte.
Ens encanta el disseny, tot i que els que van molt d’artistes potser no tant. Encara que nosaltres ho siguem des de sempre. Abans de dissenyadors érem cantants, productors i hem venut i fet de tot. De debò, de tot. Per poder arribar fins aquí.
El que més ens agrada és viure experiències úniques. Analitzar sectors que no coneixem, capgirar el que és comú i crear alguna cosa que no s’havia plantejat abans. Complicar-nos la vida, bàsicament.

Què us va animar a presentar la vostra candidatura per fer la campanya dels ADG Laus 2026?
Va ser un triple a l’últim segon. Volíem comprovar si algun dia recuperaríem totes les inscripcions que portàvem pagant durant anys als Laus.
Veníem d’aconseguir el nostre primer Laus Or, de fer la campanya de Blanc! i Brut!, i de quatre anys consecutius acumulant 12 Laus. Ens vam motivar.
Si som sincers, va ser una moneda a l’aire. Sabem que s’hi presenten moltíssims estudis i professionals. Però l’esperança és l’últim que es perd.
Quan ens van dir que érem els seleccionats vam pensar que era una conya. Després vam veure que no. És una dosi extra. I ens agraden molt les dosis. Molt creatives.

Com s’afronta l’encàrrec de dissenyar una campanya adreçada als vostres col·legues de professió?
Amb paciència i saliva. Si parteixes del fet que facis el que facis sempre hi haurà algú dient que no li agrada o que no ho veu, arranques des d’aquí i tot pesa menys.
Generar-se pressions extra no serveix de res. No estem salvant el món, amb tot el respecte pel món. Treure-li importància de vegades és la part més important.
Mai no ens ha importat massa l’opinió dels altres més enllà de la de les nostres senyores mares. El procés ha estat molt enriquidor, tot i que hi va haver moments en què venien ganes d’agafar-se unes vacances llargues.
Si no costa, no es gaudeix. I en aquest cas ho hem patit molt, però la satisfacció i l’aprenentatge són bestials. No és un claim. És literal.
Algun dia explicarem en una xerrada com va ser tota la campanya. Esteu avisats, ADG. Tenim captures i còpies de tots els correus.
Aprofitem per agrair a qui va defensar la nostra candidatura i va conviure amb el procés, especialment a la junta i a l’equip de producció i humà d’ADG. Sou un amor. I sabem que també heu dit BUAS en tots els sentits. O això esperem.

D’on sorgeix la idea de campanya? Què us va inspirar i què volíeu transmetre a través de l’imaginari de la teletenda?
Ens la vam copiar. És broma.

Volíem regalar un PIN a tots els creatius d’Espanya per participar en els premis i necessitàvem un univers que acompanyés aquest missatge amb doble sentit. Un que servís per celebrar, però també per vacil·lar una mica, que és una cosa que se’ns dona força bé.

Tots els que treballem en aquest sector alguna vegada ens hem sentit com un venedor de teletenda. Explicant a un client com funciona un logotip, què pot aconseguir una marca, la diferència entre una tipografia serif i una sans o per què és important fer servir Pantone. Us en recordeu de les cares d’aquestes persones? Era com vendre una pinta a un calb.

A més, hem crescut entre CTAs, tecnicismes, urgències d’ASAP i molta publicitat. A vegades molt ben feta i altres vegades, com la teletenda, menyspreada per la seva estètica o pel seu to cutre. Però si fa tants anys que hi és, per alguna cosa serà. Ens interessava fer servir aquest llenguatge com a mirall, gairebé com una paròdia útil, per jugar amb com ens veurien des de fora del sector, com ens veuen els clients i per a què serveix realment un Laus.

La campanya està plena d’aquesta doble lectura. Humor, absurd, paròdia i un punt de fum intel·ligent. La teletenda ens fa gràcia perquè la repudiem per lletja però la consumim igual, i just aquí hi havia un codi cultural molt reconeixible que ens servia per explicar tot això sense posar-nos massa solemnes.

Què anirem veient al llarg d’aquesta edició dels premis pel que fa a la campanya? Alguna peça que vulgueu destacar?
El pin i l’spot que el presenta. Regalar un pin a tots els creatius d’Espanya per participar en un premi és molt arriscat perquè té aquest component de doble lectura. D’una banda te’l mereixes i de l’altra et vacil·lo. És com aquella frase de “té, un pin, t’ho mereixes” que tots coneixem.

Però el pin fa alguna cosa més. Que tots tinguem premi durant un any independentment de si hem estat seleccionats. Un acte de democratització i d’amor cap a tots els professionals. A més de cabrons, som afectuosos i justos. Hem viscut la competició i sabem que el jurat ho té molt complicat, així que aquesta doble lectura aporta moltíssim. La interpretació és lliure per a cadascú.

Tothom s’ho mereix. I la veritat és que alguns és per donar-los-en dos. La línia telefònica també creiem que és força interessant. Tenir-la operativa durant tota la campanya ajuda a generar aquest ecosistema de teletenda. A més de ser un puntàs. Us convidem a continuar trucant de manera gratuïta al 931 205 387.

Prometem que tots els missatges seran escoltats i utilitzats en un futur 😉

Com heu treballat amb la IA dins del procés creatiu?
Amb molta alegrIA.

És el millor que ens ha passat després de Tinder. Fa més de quatre anys que fem servir IA, no sempre com a resultat final. A vegades dins del procés, altres com a experimentació, i cada cop intentem integrar-la més en gairebé tots els projectes d’una manera o altra. Fa que el teu potencial i les teves capacitats es disparin. Però aquest és un tema llarg, amb molts mals de cap, i no volem remenar gaire perquè sabem que està calent.

El que sí que hem notat és aquesta polarització del sector. Uns l’odien i altres l’estimen. Sembla la truita de patates. A nosaltres ens agrada amb ceba i sense.

Tenim moltes ganes de veure les properes accions. Ens podeu donar pistes de per on seguirà creixent la campanya?
Seguirem intentant sorprendre fins a la Nit ADG Laus, que és la nostra principal motivació a més de fer la campanya. Tenim dubtes sobre si posar un gos com a presentador o un gat. Però el que prometem és que el PIN serà més important aquest any que tenir un Laus Or.

Muntarem un lloc de teletenda i una exposició sorpresa que no s’entendrà fins que resolguem els guanyadors de totes les categories. Crec que estem dient massa…

Si vols saber-ne més, truca a la línia telefònica i demana a ADG que t’ho expliqui. Tenim un NDA signat.

Com heu afrontat la polèmica en publicar alguna de les peces?
Vam néixer de la polèmica. Hi estem acostumats mentre no hi hagi cartes certificades de jutjats o de la Guàrdia Civil.

No sabíem que un gos podria arribar a ser tan polèmic i estimat alhora. Imaginem que hi ha molt therian ferit després de veure l’spot del PIN, però també enteníem que una campanya així havia de provocar certa reacció. Som experts en comunicació i, en el fons, comunicar també és provocar. Probablement per això ens van seleccionar.

Bromes a part, sempre intentem quedar-nos amb la part constructiva, que encara que costi sempre existeix. El públic de l’ADG-FAD és molt divers i és lògic que també ho siguin les opinions.

Sabem que aquest és un moment delicat amb la IA i generar conversa sempre ha estat part del nostre ADN, així que la polèmica també ajuda a posar en context el que la campanya està intentant activar.

En quins projectes futurs esteu treballant?
Estem en un moment molt dolç, però també toca mirar portes endins. Després de tanta presència en campanyes, festivals i premis volem tenir espai per reposicionar-nos i reorientar-nos. Actualitzar el nostre portfoli, perquè fa set anys que no parem i tenim molta feina que encara no hem mostrat.

Cada vegada donem més pes a l’estratègia i la consultoria dins de l’estudi. Estem fent aliances amb marques i agències potents per ajudar-los a treure feina o plantejar estratègies des de la nostra experiència. Continuem fent xerrades i volem preparar esdeveniments de formació dins de l’estudi per compartir el que hem après. Si hi ha algun sponsor llegint això, busquem patrocinadors per als esdeveniments.

També tenim un projecte experimental pendent des de fa set anys. Unes ampolles de vi que expliquen tota la nostra història. Les vam comprar just obrir l’estudi i quan acabem la campanya volem compartir-les amb qui ha estat part del camí.

I sí, ens falta trobar parella. Últimament no tenim temps de conèixer ningú i ho tenim una mica descuidat. Si aquesta entrevista serveix per això, envieu un DM a @estudio.buas preguntant per l’Alberto o el Guille.

Continuem centrats en el mateix. A ser feliços fent el que ens agrada. Que ja és prou.

Ens veiem les cares a la Nit Laus l’11 de juny? Amb o sense passamuntanyes?
Per descomptat que anirem a la Nit. Però hi anirem d’incògnit, amb perruca i un outfit adequat per a l’ocasió. Quan ens presentàvem als Laus la preferíem al color del trofeu.

Tenim ganes de tornar a veure companys que són amics, algun o altre calb, i la nostra família de BCN, que és molta i cada vegada més gran.

És més, hi ha la possibilitat que demanem feedback en directe als assistents. Ho diem perquè estigueu preparats per si us ho preguntem.

Gràcies per rebre la campanya amb tant de carinyo i humor, per deixar que us regalem un PIN en forma de Laus a tots i, sobretot, gràcies per participar. 🥷🥷🖤