ADGDay va deixar una idea transversal: l’ètica no és un discurs paral·lel al disseny, sinó el criteri que travessa cada decisió professional. Les diferents sessions van evidenciar que molts dels reptes del sector —models de concursos, sostenibilitat econòmica, salut mental, diversitat, intel·ligència artificial o la necessitat de marcs normatius específics que donin suport a l’exercici professional— no es poden abordar de manera individual. Exigeixen alineació, estàndards compartits i una voluntat col·lectiva sostinguda.

L’ambient va ser d’escolta activa i debat. Les taules van generar diàleg més enllà de l’escenari i van donar pas a un debat viu, amb matisos i desacords que van enriquir la conversa. ADGDay es planteja així com una eina per articular el debat sectorial i traduir diagnòstics en línies d’acció.

1a sessió. L’ètica dels concursos: on posem el límit?
La sessió va analitzar el model de concursos en el sector creatiu, consolidat com a sistema habitual de contractació. Es va qüestionar la normalització del treball especulatiu sense garantia ni compensació proporcional, així com la manca de criteris qualitatius sòlids en els processos de selecció.

Tot i que poden aportar transparència i oportunitats d’accés, es va plantejar la necessitat de revisar el model, prioritzar la valoració de la trajectòria per damunt de l’exigència de propostes completes i avançar cap a marcs normatius i estàndards comuns que garanteixin processos més justos i sostenibles. Un canvi que requereix alineació sectorial i voluntat col·lectiva.

2a sessió. L’ètica és acció. Laboratori de disseny social
La sessió va abordar el disseny com a eina de transformació social, prenent com a cas d’estudi el projecte «Volem explicar, volem escoltar», Laus Or Aporta. La premissa va ser clara: sense problema no hi ha disseny social. El punt de partida no és la peça, sinó la identificació d’una realitat concreta que afecta un col·lectiu i necessita ser visibilitzada.

Es va subratllar que el disseny social exigeix equilibrar emoció i raó, comptar amb recursos i aliats, i construir un relat capaç de generar impacte públic més enllà d’una acció aïllada. La conclusió va ser contundent: el disseny social només funciona quan hi ha motivació per impulsar el canvi i estratègia per fer-lo possible. No existeix l’una sense l’altra.

3a sessió. De què està fet el futur? Materials ecosostenibles i nous processos creatius
La sessió va explorar el vincle entre matèria i pensament creatiu, defensant que dissenyar no és només donar forma, sinó investigar i comprendre els materials des del laboratori i l’experimentació.

Davant la velocitat del present, es va reivindicar el contacte directe amb allò tangible com una manera de recuperar la dimensió emocional del disseny i ampliar-ne les possibilitats.

Es va proposar el hacking i la reutilització no només com a gestos sostenibles, sinó com a metodologies projectuals, on el residu esdevé punt de partida. La conclusió va ser clara: el futur del disseny no depèn únicament de crear materials nous, sinó de transformar i reinterpretar allò existent des d’una nova mirada.

4a sessió. Presentació informe 2026: una mirada atenta al sector creatiu by Casa Bien
Casa Bien va presentar un informe que visibilitza friccions estructurals del sector: precarietat en l’accés, fragilitat salarial, impacte en la salut mental i bretxes en igualtat i representació.

L’estudi va assenyalar, a més, un canvi en la idea d’èxit professional, cada vegada més vinculada a l’estabilitat i el benestar que no pas al reconeixement extern. La conclusió va ser clara: calen bones pràctiques, estàndards comuns i acció col·lectiva per enfortir i dignificar la professió a llarg termini.

5a sessió. Està en crisi el concepte d’autoria?
La taula rodona va abordar la redefinició de l’autoria en un ecosistema actual, marcat per la circulació de referències i la irrupció de la intel·ligència artificial. Es va debatre si l’autoria resideix en l’execució formal o en la mirada estratègica que articula criteri i sentit, apuntant al dissenyador com a figura propera al comissari, responsable d’establir marcs i prendre decisions en entorns tecnològics i col·laboratius.

També es va reflexionar sobre la diferència entre autoria i propietat intel·lectual, i sobre el pes del reconeixement simbòlic, la reputació i la construcció de trajectòria dins del sector. La conversa va concloure que l’autoria està en procés de reformulació: el seu valor es desplaça cap a qui defineix el marc, fixa el criteri i assumeix els límits en aquest nou context.

La jornada no es va concebre com un tancament, sinó com un punt de partida. L’ètica, entesa com a pràctica activa i compartida, continuarà formant part d’una agenda orientada a consolidar el disseny com a disciplina crítica i responsable.

Relatoria: Jen Martínez i Meritxell Casamira

Fotografies: Xavi Padrós i Laia Melero