Sergio Lairisa i Ester Arrebola, des de Nova York i Barcelona respectivament, han estat els dissenyadors encarregats del disseny del Llibre ADG Laus 2025. Sergio centra el seu treball en la direcció creativa, la identitat visual i la tipografia, tant en suports impresos com en entorns digitals. El treball de l’Ester s’especialitza en el disseny editorial i centrat en la impressió, amb una sensibilitat refinada pel detall, els gestos subtils i la textura.

Ells han estat els responsables del disseny del Llibre ADG Laus 2025, la publicació anual que recull els projectes guardonats a la passada edició dels premis ADG Laus, a més dels premis honorífics 2025: el premi Laus d’Honor a Mario Eskenazi i el premi Laus Empreses i Entitats a El Celler de Can Roca. El llibre, més enllà de voler ser una compilació dels projectes, ens permet veure les principals tendències i l’estat en què es troba el sector del disseny gràfic i la comunicació visual.

Els hem entrevistat per saber com han afrontat l’encàrrec del llibre i perquè ens expliquin quines sorpreses hi trobarem.

Quin és el punt de partida del llibre?
Des del principi volíem que el concepte connectés tots els projectes i els dissenyadors premiats que apareixen en la nova edició d’enguany. Cada projecte llorejat en els ADG Laus és el reflex d’un treball cuidat, polit fins a assolir la seva versió definitiva. Però el disseny és, per essència, un procés en constant transformació.

Quan està realment acabat un disseny? És el punt final una decisió objectiva, o només la conseqüència de terminis i necessitats? El seu veritable valor resideix en el resultat final o en el camí recorregut per assolir-lo?

El resultat és el que queda i el que tots recorden. El procés, en canvi, és un teixit de decisions, proves i errors al llarg del temps. Sense procés no hi ha resultat. Per a nosaltres, el procés és inevitable i essencial: un espai on la recerca, la reflexió, la crítica i la cura del craft atorguen sentit i valor a cada projecte.

Què voleu expressar amb el concepte del WIP?
El WIP (Work In Progress) s’ha convertit en un mantra quotidià. Ens permet mostrar el que estem creant sense la pressió de la perfecció i alliberant-nos del judici aliè.

El que està a WIP és imperfecte, caòtic, indecís. És un punt intermedi cap a una cosa final, però també una declaració: “aquí hi ha alguna cosa que mereix la pena”. És un avançament del que ens entusiasma, encara que encara no estigui complet. Pot créixer, millorar, o fins i tot resultar massa atrevit, però sempre amb un potencial que ens convida a seguir explorant.

Com viviu vosaltres en la vostra pràctica professional el WIP?
Per a nosaltres, el WIP és gairebé un joc. Proposes idees que després autocensures, crees coses que ningú veurà o fins i tot fas propostes que semblen massa per al brief. I, al final, moltes d’aquestes exploracions acaben deixant empremta en el resultat final.

Al llibre trobem diferents recursos visuals que fan viatjar el lector a través de tot el contingut, com heu treballat la direcció d’art de la peça?
Volíem que el disseny, més experimental, transmetés la idea de procés, però alhora fos un llibre intel·ligible. Treballem una retícula que ens permetés incloure tres idiomes de manera subtil, còmoda de llegir i sense caure en la monotonia de les tres columnes.

Aprofitant la materialitat dels elements que escollits —com la transparència del paper—, sempre dissenyem pensant en què vindria a la pàgina següent, bàsic per generar un diàleg continu al llarg del llibre. Alguns elements travessen les pàgines, d’altres s’insinuen a través del paper… la idea és jugar sempre amb aquesta materialitat i explorar les seves possibilitats.

Parlem de les fotos. Quin va ser l’encàrrec que traslladeu a Andrés Bustamante, autor de les fotografies dels premis honorífics?
Com que el concepte central era el procés, vam voler que els premiats apareguessin en els seus entorns de treball diaris. Cap fons ni llums, sets ni vestuari: el més honest i cru possible, fora de l’estudi.

Així vam poder captar la seva essència més pura i, sobretot, veure Mario Eskenazi i els germans Roca en la seva vida quotidiana. El resultat és natural, orgànic i sincer, tal com ho és el procés mateix.

I pel que fa al llibre com a objecte, quins elements trobem i com podem interactuar amb ells?
El llibre és un objecte que habita entre l’acabat i el que encara es transforma. Les seves pàgines encunyades poden desprendre’s, reordenar-se o guardar-se, deixant que cada lector triï el seu propi ritme i conservi només allò que li commogui. Nosaltres suggerim un camí, però cadascú pot traçar el seu.

A més del joc gràfic, el llibre conté algunes pàgines que quan s’arrenquen i s’ajunten adquireixen nous significats. Hi ha alguns pòsters que s’aconsegueixen si t’atreveixes a arrencar les pàgines. No especificarem quins, ho deixem al lliure atreviment de cadascú.

El paper, com comentàvem, és molt especial i esdevé protagonista. Amb un gramatge de 60 g/m², a més de ser un repte a nivell d’impressió i enquadernació, deixa entreveure el contingut sense revelar-lo per complet. Cada pàgina crea llums i ombres pròpies, que canvien segons allò que apareix en la següent, generant un diàleg subtil entre elles.

Quin ha estat repte més complicat d’afrontar?
El gran repte no ha estat gaire diferent del d’altres projectes: complir el brief al màxim, però només en allò que realment importa. Des de la mida del llibre —que inicialment es demanava que fos més petit— fins a la decisió de crear un únic model que inclogués els tres idiomes de l’ADG-FAD. També va ser tot un desafiament trobar “al” fotògraf que encaixés amb la direcció creativa i gràfica.

Aquest tipus de decisions solen ser més complexes que el disseny en si, ja que depenen de pressupostos i restriccions que no sempre resulten divertides, però són essencials perquè la peça assoleixi tot el seu potencial. De vegades no es tracta de millorar el pressupost, sinó d’usar-lo millor: reduir costos en unes partides per poder invertir en d’altres.

Teniu més projectes editorials a la vista?
La nostra feina abasta diferents projectes de disseny, no necessàriament editorials. Tot i així, sempre estem disposats a explorar noves oportunitats.

Agradecemos mucho la implicación de Sergio y Ester en el proyecto, y también la colaboración de Agpograf, Unión Papelera, Derprosa, la correccional y Hoaki, entidades que nos han ayudado un año más a hacer realidad la publicación anual.